DOEm SOLparleu d'una tristesa, FAla DOvinguda de l'hivern, LAmcreMImieu que és el final quan FAres SOLno pot esboirar ni els DOsomMImnis que heu somiat, ni una esFApeDOrança oblidada, i em diLAmeu MImque voleu restar amb mi, que voSOLleu ser els meus amics i us preFAgunteu: on anem, on hi ha un DOvers, uSOLna raó? I no LAmpodeu MImacceptar que és temps SOLde recomençar, de ser tan FAclars com els infants, d'estiDOmar-nos, perquè SOLno som uns estranys.
Jo tinc DOles MImflors i els infants per gerFAmaDOnes i germans, el LAmseu MImsomriure ample i sincer aFAleSOLgra un dia plujós. Com la múDOsiMImca suau d'una tarFAda DOvora el mar, són proLAmmeMImses d'un futur que esdeSOLvinFAdran DOrealitat.
Quan s'enfonSOLsen les ciutats i hem deFAserDOtat de ser lliures, el LAmsol MImes pon aviat i sents FAfred SOLi et sents cansat. Està esDOcrit MImen els deserts i en el FAcor DOde tots els homes, en les LAmmans MImi els pensaments dels qui es SOLfan com els infants. Només FAels qui es fan com ells podran reDOtroSOLbar la llibertat.
Jo tinc DOles MImflors i els infants per gerFAmaDOnes i germans, el LAmseu MImsomriure ample i sincer aFAleSOLgra un dia plujós. Com la múDOsiMImca suau d'una tarFAda DOvora el mar, són proLAmmeMImses d'un futur que esdeSOLvinFAdran DOrealitat.
