LAVeig com REcauen de la LApell trosMIsets escatats per FA#ml’absència que m’ha deiRExat el LAcos deshidraMItat.
LACau la pell REmorta, deixant-ne LAa la llum MIuna de nova, més FA#mlluent que la que cau. Hi ha quelREcom que esLAtà alimentant-MIla.
La LApell que en silenci REcrida: LA“Vull sortir d’aMIquí”. La FA#mpell que en silenci REcrida: “Vull oLAxigen, he de respiMIrar”.
RespiLArar del que no puc teREnir, respiLArar de l’absència de MImi, resFA#mpirar per sentir-me miREllor, respiLArar, alleujaré aquest doMIlor. RespiLArar, respiRErar, respiLArar, MI respiFA#mrar, respiRErar, respiLArar... MI
LAAvui necessitaria la invasió del meu REespai personal, però LAno, tu no em prenMIdràs en FA#mels teus braços, semREpre els teus braços. LANo, avui no seMIrà. El doLAlor cada cop es va fent més inREsuportable. Allò que no et LAmata et torna MIimplacable.
FA#mCadascú al seu univers sent que el proREpi dolor és el més inLAtens. MI FA#mÉs l’amor que et dona vida, en els seus murs REuna mica cada diLAa. MI
La LApell que en silenci REcrida: LA“Vull sortir d’aMIquí”. La FA#mpell que en silenci REcrida: “Vull oLAxigen, he de respiMIrar”.
RespiLArar del que no puc teREnir, respiLArar de l’absència de MImi, resFA#mpirar per sentir-me miREllor, respiLArar, alleujaré aquest doMIlor. RespiLArar per sentir que estic REviva, i LApuc respiMIrar sense tu, respiLArar, respiRErar, respiLArar, MI respiFA#mrar, respiRErar, respiLArar... MI
