Romanç de na Roseta (Acords)

Per CoSOLtaina vaig REpassar,
figueLAmral a cada banda. RE
Hi havia pomes en ranSOLda
i vi DOblanc per reREfrescar. SOL

De Cotaina vaig parREtir
amb una LAmfosca resolta; RE
pes camí me varen dir: SOL
«Bartomeu, DOna Rosa REés SOLmorta».

I no sé si ho feien a REposta
o per LAmdar-me més tristor: RE
uns me deien que era SOLmorta;
altres, DOque estava REmiSOLllor.

I a ca seua vaig anar RE
demaLAmnant na Rosa REnostra.
Això va ser per resSOLposta:
«Na RoDOseta moriRErà». SOL

I mentre pujava s'esREcala,
la pujaLAmva jo tot REsol,
ella es tapava sa caSOLra
amb sa DOcolga des REllenSOLçol.

«Roseta, que vos faig REpor,
que sa LAmcara vos taREpau?»
«Bartomeu, tu tens sa SOLclau
que traDOvessa lo meu REcor». SOL

I sa mare li diu ploRErant:
«RoseLAmta, que estàs REmillor?»
Ella diu: «Mumare, SOLno,
que es meu DOmal ja va augmenREtant». SOL

I quan s'havia de moRErir,
s'enamoLAmrat hi era REa prop.
Li va regalar un SOLfloc
que DOjust era un seRErafí. SOL

I quan la duien a enREterrar,
quatre LAmjoves la REportaven,
tots quatre la fesSOLtejaven.
Era coDOsa de ploRErar. SOL

I a l'endemà, de matí, RE
va sorLAmtir de casa REseua
i només va poder SOLdir:
«Na RoDOseta ja no és REmeSOLua».