Intro: LAm MIm REm MI
LAm No diguis res més, entre siMIm lencis ja parlem,
que les feREm rides duren més quan s’atura el MI temps.
LAm No trenquis la pau, que aMIm ra mateix podem
trobar enREm el fons d’aquest oceà de mentiMI des.
IREm mentre el món es MIm mou, FA jo em quedo MI sol.
I a TàrregaLAm ja s’està fent REm fosc,
no quedaSOL res d’allò que MIm sóc,
LAm acaba amb aREm questa amarMI gor.
La boira jaLAm ho inunda REm tot,
i la humiSOL tat em cala el MIm cos,
LAm abraça’m i aREm briga el doMI lor.
LAm No queda més temps per desitMIm jar el que mai no tindré,
per intenREm tar el que mai no seré, per no ser MI res.
IREm mentre el món es MIm mou, FA jo em quedo MI sol.
I a TàrregaLAm ja s’està fent REm fosc,
no quedaSOL res d’allò que MIm sóc,
LAm acaba amb aREm questa amarMI gor.
La boira jaLAm ho inunda REm tot,
i la humiSOL tat em cala el MIm cos,
LAm abraça’m i aREm briga el doMI lor.
LAm MIm REm MI
I a TàrregaLAm ja s’està fent REm fosc,
no quedaSOL res d’allò que MIm sóc,
LAm acaba amb aREm questa amarMI gor.
La boira jaLAm ho inunda REm tot,
i la humiSOL tat em cala el MIm cos,
LAm abraça’m i aREm briga el doMI lor.
LAm
que les fe
trobar en
I
I a Tàrrega
no queda
La boira ja
i la humi
per inten
I
I a Tàrrega
no queda
La boira ja
i la humi
I a Tàrrega
no queda
La boira ja
i la humi
