FASovent semblava que SOLqueia MImperquè no era peFAsant, era com el vent, com SOLl'aire, MImcom el somni d'un aFAmant.
Que va creure que seSOLria MImdurant molt de temps reFAal, però no tot i estiSOLmar-la MImla lluna seguia FAdalt.
SOLDOLAm FASOLDO
FALa nit la portava SOLsempre MImal seu món alat, i FAmai no va dubtar que ella SOLera MIml'amor únic i més FAgran.
L'estimava com seSOLria FAperquè no parlaSOLven mai FAi no demanava SOLgaire.
NoFAmés contemplar-la SOLquan s'alDOçava nocturna i LAmsola. Sa FAlluna damunt FormenteSOLra, qui DOno l'ha vist no l'eLAmnyora. NoFAmés contemplar-la SOLquan s'alDOçava nocturna i LAmsola. Sa FAlluna damunt FormenteSOLra, qui DOno l'ha vist no l'eLAmnyora.
FASOLDOLAm FASOLDO
FADins la màgia dels seus SOLanys, MImjoves i innocents eFAren. Els ulls com estels, faSOLnals MImque brillaven si arribava iFAgual.
Sobre el bosc, sobre la SOLcasa, MImdamunt el pla i els esFAtanys, sempre groga dins el SOLsomni MImi primera pel parFAdal.
Sempre somiaSOLda, la nit i el teu cant.
NoFAmés contemplar-la SOLquan s'alDOçava nocturna i LAmsola. Sa FAlluna damunt FormenteSOLra, qui DOno l'ha vist no l'eLAmnyora. NoFAmés contemplar-la SOLquan s'alDOçava nocturna i LAmsola. Sa FAlluna damunt FormenteSOLra, qui DOno l'ha vist no l'eLAmnyora.