Dabi dabi dabi da pa.
Dabi dabi da pa.
Dabi dabi da pa wei.
Dabi dabi dabi da pa.
Dabi dabi da pa.
Dabi dabi da pa wei.
Cada dia que plou i no hi ets,
cada dia que passa el mateix,
cada dia veig que tu em fas falta,
cada dia sota el mateix pes.
Cada dia bec i em somrius,
cada dia sota el mateix riu,
cada dia un núvol de colors,
cada dia, cada dia, cada dia...
Sort que no he decidit marxar,
m’havia de quedar, ara plou i em fas falta.
Manel em va dir: deixa-la, Toni va, deixa-la.
Sort que vaig pel meu compte.
Sort que no he decidit marxar,
m’havia de quedar, ara plou i em fas falta.
Manel em va dir: deixa-la...
Toni, deixa-la.
Et juro que no penso tornar,
però em falta l’aire quan travesso la porta,
et juro que no ho puc suportar,
et juro que no paro de donar-hi voltes.
Jo vull sortir d’aquí, posar-me a caminar,
però perdo l’equilibri perquè tot em costa,
estic totalment enganxat,
estic totalment enganxat.
Et juro que no puc ni menjar,
se m’apareix la teva cara a totes hores,
et juro que no ho puc suportar,
estic totalment enganxat.
Dabi dabi dabi da pa.
Dabi dabi da pa.
Dabi dabi da pa wei.
Dabi dabi dabi da pa.
Dabi dabi da pa.
Dabi dabi da pa wei.
Sort que no he decidit marxar,
m’havia de quedar, ara plou i em fas falta.
Manel em va dir: deixa-la, Toni va, deixa-la.
Sort que vaig pel meu compte.
Sort que no he decidit marxar,
m’havia de quedar, ara plou i em fas falta.
Manel em va dir: deixa-la...
Toni, deixa-la.
Deixa-la, Toni, deixa-la.
