SI♭Com li costa despertar-se, saDOmbent el que li esRE7pera SOLm7durant els propers rajos de MI♭m7sol!
SI♭Hi ha una cosa que no encaixa, no DOmtroba la maRE7nera SOLm7de ser realment qui MI♭m7vol.
No DOm7entén el que li passa, RE7sempre se n'amaga, no SOLm7vol sortir de l'habitació; tanca els SI♭ulls i s'inventa una MI♭vida d'un altre coSI♭lor.
SI♭Té la roba preparada, però no DOmés la que li aRE7grada i SOLm7fa l'esforç de ser qui no MI♭m7és.
SI♭Mentre es posa la cuirassa, li agraDOmda imagiRE7nar-se que SOLm7avui podria ser difeMI♭m7rent.
I s'emDOm7passa l'alegria RE7com cada dia; SOLm7sent que aquest món no el comprèn, i és que, SI♭sabent-se una nena, FAli ha tocat fer un SOL♭nen.
RE7Que no tot és blanc o negre, SOLmningú pot dir-te com has de ser. DOMarca la diferència, que el que DOm7cal és ser un maFA7teix.
RE7Que no t'ha de fer vergonya aSOLmtrevir-te a ser qui ets, que per DOmmolt que diguin, FA7tots som difeSOL♭rents.
SI♭Van passant els dies, no DOmtroba l'enerRE7gia SOLm7per seguir somMI♭m7rient.
SI♭Va perdent aquella espurna que DOmtota criaRE7tura SOLm7hauria de tenir tan preMI♭m7sent.
Se sent DOm7sola a totes hores, RE7busca respostes, no SOLm7gosa compartir el seu secret. La soliSI♭tud l'empresona i se sent la persona que FAplora més fàcilment.
RE7Que no tot és blanc o negre, SOLmningú pot dir-te com has de ser. DOMarca la diferència, que el que DOm7cal és ser un maFA7teix.
RE7Que no t'ha de fer vergonya aSOLmtrevir-te a ser qui ets, que per DOmmolt que diguin, FA7tots som difeSOL♭rents. FA7Tots som difeSI♭rents.
