LAmLa primera línia de defensa comença LAmquan baixem dels arbres per seguir la latència, DOés la victòria de la supervivència, perMIquè en aquesta jungla no existeix la clemència. LAmAixí és la història que han escrit els perdedors, FAés el relat dels caçats pels caçadors, de DOla vida i la mort, dels vençuts pels vencedors, dels MIque seguim en peu i resistim en el seu nom.
SOLL'Apartheid no va poREmder amb nosaltres, LAmni l'esclavitud, la cobdícia ni les armes, SOLsom la sang que REmrega este atles.
LAmSeguim en peu, som els fills dels esclaus que, LAmdes de l'Antiga Roma, han perdut per defecte, directe, LAmrumb a aquesta Europa que deteste, DOla que ens condemna al soMIterrani per contracte. LAmSom els indígenes, les classes populars, la FAColumna Durruti, Che Guevara i Rosa Parks, des de DObaix, el poble de Rússia contra els tsars, MIla Setmana Tràgica i els postulats de Marx.
SOLL'Apartheid no va poREmder amb nosaltres, LAmni l'esclavitud, la cobdícia ni les armes, SOLsom la sang que REmrega este atles.
SeDOguim en peu des de la nit dels temps, MIsuportant tempestes, ciclons i torrents. SeLAmguim en peu des de la nit dels temps, FAbombes atòmiques i refugiats en campaments. SeDOguim en peu des de la nit dels temps, MIdictadors, corruptes, ministres i presidents. SeLAmguim en peu, seguim en peu. FA
LAm
LAmVenim de lluny, sempre hem sigut incombustibles, LAmens vam deixar la pell per combatre el feixisme i no perdem el ritme, perquè ens empeny la meDOmòria regada d'inMIternacionalisme. LAmSom les 13 Roses, som els Màrtirs de Xicago, la ReFAvolta dels Clavells cantada a ritme de fado, DOsom els Partissanos, som Miguel Hernández i les MIcartes des del front enviades pel meu iaio.
SOLL'Apartheid no va poREmder amb nosaltres, LAmni l'esclavitud, la cobdícia ni les armes, SOLsom la sang que REmrega este atles.
SeDOguim en peu des de la nit dels temps, MIsuportant tempestes, ciclons i torrents. SeLAmguim en peu des de la nit dels temps, FAbombes atòmiques i refugiats en campaments. SeDOguim en peu des de la nit dels temps, MIdictadors, corruptes, ministres i presidents. SeLAmguim en peu, seguim en peu. FA
FASent un clamor per les valls i comarques, DOpoble sobirà, la fi dels monarques, MIi per la nit amb les torxes enceses seLAmguint el camí que tu marques. FASent un clamor per les valls i comarques, DOés la llibertat que vol abraçar-te, MIi cridarem direcció a les "estreles" que LAmno tornarem a oblidar-te.
DOMImLAmFA
DOSeguim en peu, resistim, no oblidem, MIa Carlo Giuliani, José Couso, ni a Guillem, i teLAmnim la certesa que algun dia guanyarem, per FAles bruixes cremades, de les brases tornarem.
DOI mentre cauen les bombes, seguim en peu, MIsom gladiadors en aquest coLAmliseu, hem suportat huracans i temFApestes, DOi seguirem, seguirem en peu. I mentre cremen les nostres viMIvendes, som els pilars en aquest ateLAmneu, no esborraran les nostres emFApremtes.
SeDOguim en peu des de la nit dels temps, MIsuportant tempestes, ciclons i torrents. SeLAmguim en peu des de la nit dels temps, FAbombes atòmiques i refugiats en campaments. SeDOguim en peu des de la nit dels temps, MIdictadors, corruptes, ministres i presidents. SeLAmguim en peu, seguim en peu. FA
DOCansats de tant de Gengis Kan, polítics genoMIcides i guerres del Vietnam, tenim un pla: LAmcanviar les coses a base de somriures, que FAd'entendre la vida, som un cinquè dan. DONo és un conte de Peter Pan, parle de resMIpecte per la gent, DOper la terra i pels animals. LAmParle en passat per a que mai oblides, FAque el futur és nostre i que està en les nostres mans.
