RE#mSom com dos oSIcells a dins a nit, FA# que DO#creuen totes les RE#mtempestes, que SIja no els hi cal mirar FA#enreDO#re.
Quan la trisRE#mtesa ja no em ve a SIveure, deixo que el FA#vent em porti per altres DO#dreceres.
Miro a la RE#mlluna per fer-me SIentendre que abans de FA#res he d’estimar-me com ho DO#feia.
I sé que RE#mcosta, mentre el temps SIpassa, asFA#sumir cada record amb la DO#nostàlgia.
I sé que RE#mcosta imagiSInar-te quan la ferida FA#no ha tancat i encara DO#sagna.
RE#mAra hem de comprenSIdre que no és el maFA#teix, però DO#encara em queden forces. RE#mAra hem de saSIber que potser no ens FA#trobem, i DO#això encara em destroça.
RE#mAra hem de cuiSIdar-nos i que ens porti el FA#vent a DO#qualsevol indret del RE#mmón. Et recorSIdaré per semDO#pre més.
RE#mSom com dos oSIcells a dins a nit, FA# que DO#creuen totes les RE#mtempestes, que SIja no els hi cal mirar enFA#rere. DO#
RE#mSom com dos oSIcells que volen FA#alt que DO#mai més volen tocar RE#mel terra enSIcara que els hi plogui FA#peDO#dra.
RE#mMoltes gràcies per SImarxar, moltes FA#gràcies per queDO#dar-te, RE#mmoltes gràcies per SIser tu, per ser FA#la llum que no s’aDO#paga.
RE#mMoltes gràcies per deSImà, moltes FA#gràcies per semDO#pre, RE#mmoltes gràcies per voSIlar, i no deiFA#xar-me sense DO#guerra.
FAmSom com dos ocells a dins a SOL#nit, que RE#creuen totes les temFAmpestes, que DO#ja no els hi cal mirar enSOL#rere. RE#
FAmSom com dos oDO#cells que volen SOL#alt que RE#mai més volen tocar el FAmterra encara DO#que els hi plogui SOL#pedra. RE#
FAmSom com dos ocells a dins a SOL#nit, que RE#creuen totes les temFAmpestes, que DO#ja no els hi cal mirar enSOL#rere. RE#
FAmSom com dos oDO#cells que volen SOL#alt que RE#mai més volen tocar el FAmterra encara DO#que els hi plogui SOL#pedra. RE#
FAmMoltes gràcies per DO#ser tu, per ser SOL#la llum que no s’aRE#paga.
