SOLHi ha un escola perduda al mig del Montseny MImon només hi estudien els nens, DOon només hi estudien els nens SOLque somien en truites.
SOLÉs l’escola dels somiatruites, MImés l’escola dels somiatruites, DOon només hi estudien els nens SOLque somien en truites.
SOLI el Joan, que somiava que el seu llit tenia ales MImi a mitjanit despegava i volava, volava i volava. DOI la Lídia, que somiava que el seu nòvio era un llop, SOLi es passaven les nits senceres SOLudolant sota la lluna plena.
SOLAu MImau au LAmau REau… SOLAu MImau au LAmau REau…
SOLI la Fina, que somiava que SOLrespirava sota de l’aigua MImi mai s’ofegava, i es feia SOLunes arracades amb perles marines. DOAh! I a més, i a més, era íntima dels doSOLfins i els taurons i les gambes. SOLI la Marta, que somiava que la terra era quadrada, MImi se n’anava a passar les vacances SOLa una altra galàxia. DOI el Fidel, que somiava que li fotia SOLuna pedrada al rei d’Espanya. SOLI el Gerard, que somiava que era un gat SOLque somiava que era en Gerard que somiava. SOLI la Joana somiava que el seu pare mai la pegava, MImi la Roser, que somiava que la mare mai la renyava, DOi la Cristina, que se n’anava xino-xano a la Xina SOLi parlava xinès de la Xina.
SOLI l’Albert, que somiava, somiava, somiava i somiava, MImi de tant que somiava mai no es despertava, DOi a l’escola, és clar, mai s’hi presentava, SOLperò la mestra mai li posava SOLuna falta i sempre l’aprovava. SOLI és que l’Albert estudiar, no estudiava, MImperò somniar, carai si somiava! DOCarai, quina senyoreta! Que simpàtica que era, SOLque somiava que era una marreca que somiava MImque cantava com una gitaneta a les nits de lluna.
SOLLai MImlo LAmlai RElo lai lo lo là!
SOLHi ha un escola perduda al mig del Montseny MImon només hi estudien els nens, DOon només hi estudien els nens SOLque somien en truites.
SOLI el Ramon, que somiava coses tan estranyes MImque és impossible explicar-les. DOI en fi, sobre les coses que somiava la Laura, SOLés millor no saber-les. SOLI és que hasta el conserge pintava SOLescoles sense muralles, MImni classes.
DONi reixes, ni mestres, ni tonteries d’aquestes, DOamb finestres obertes per on feien carreres SOLels somnis dels nens i les nenes.
