MIm7Un amic m’ha trucat, aREquest matí s’ha llevat MIm7i feia un gran dia. RE MIm7Per un moment li ha semREblat que tot era molt més clar, FA#m7que tot ho FAcompreniMIma. LA MIm7Diu si avui vull anar a REveure aquella presó MIm7que hi ha a dalt a Sant REJulià. MIm7És un lloc misteriós, a REsobre el congost, FA#m7després de FACelrà. MImLA
LA6Són instints que REtenim, LA6sensacions que REvenen de dins. FA6Són instints que FAsus4tenim.
MIm7Allà dalt m’ha explicat REque una amiga ha deixat MIm7el noi amb qui estava. RE MIm7I és que últimament no REse’ls veia contents; FA#m7ell ja s’ho FAimaginaMImva. LA MIm7Diu que va començar quan REli van presentar MIm7aquell noi ple d’alegria. RE MIm7Es varen mirar, van riure REi ja està; SImaj7ell ja ho intuïa. LA7
LA6Són instints que REtenim, LA6sensacions que REvenen de dins.
MIm7I jo li he preguntat: RE“Com està l’amic que han deixat?” MIm7I està encantat de la viREda! MIm7Quan la cosa no va, val REmés deixar-ho estar, FA#m7no furgar FAla ferida. MImLA
MIm7Són històries de sempre, REerrors i encerts, MIm7i és que costa d’entendre RE FA#m7per què, FAper qui, per on.
MIm7Una casa amaga un misteREri, una pedra té molts i molts anys. MIm7Una vida ve d’una altra REvida. MIm7Són instints que tenim, REhistòries de sempre; FAm7són cançons FAque cosMIm7ten d’entendre.