És dilluns, t'enyoro i em fa mandra SOL MIm DO RE
SOL tornar a MIm pensar DO que poc a poc RE t'escapes,
SOL i recordar MIm les nits DO quan perRE fumaves
l'habitaSOL ció, els coixins, els MIm llençols.
DO Ara em sento tan RE sol.
SOL Deixo el meu MIm cap DO que jugui amb el RE silenci,
SOL fotografiMIm ant el diDO a que et vaig RE conèixer.
SOL Va ser caMIm sual, com DO qui no vol RE la cosa:
em vas clicarSOL l'ull, amb somriure, amb MIm orgull.
DO No sabia on posar RE les mans.
MIm I ara fa RE nits que no et SOL somio.
I em faSOL por,
MIm que el temps esRE borri
el teu reSOL cord.
Quan dormo, etMIm sento.
DO Per lluny que estiRE guis,
és com senSOL tir-te a dinMIm tre
DO només per estoRE nes.
SOL És diMIm jous, t'he esDO crit quatre paRE raules.
SOL No tinc MIm valor per a DO poder ensenyar-RE les.
SOL i quin mal MIm faig en DO voler estimar-RE te!
En el meu seSOL cret, personal i disMIm cret,
DO m'estic fent tant de RE mal.
MIm I ara fa RE nits que no et SOL somio.
Quan dormo, etMIm sento.
DO Per lluny que estiRE guis,
és com senSOL tir-te a dinMIm tre
DO només per estoRE nes.
l'habita
em vas clicar
I em fa
el teu re
Quan dormo, et
és com sen
En el meu se
Quan dormo, et
és com sen
