DOPodria haver vençut la por, DOpodria haver cregut en mi, DOpodria haver avançat DOen direcció cap al teu cos, i canviar FAl’ordre del destí, creuar els nostres camins, però no ha esDOtat així.
DOPodria haver entrat decidit, DOfer veure que em moc sol de nit, DOensenyar-te la ciutat com mai ningú t’havia ensenyat, però no ha esFAtat així. No, SOLno!
T’he imaginat LAmtant, tant, SOLtant, tant, DOtant, tant FAque conec què LAmpenses, què et diSOLria si et diDOgués que FAt’he imaginat LAmtant, tant, SOLtant, tant, DOtant, tant a FAprop, tant al cosLAmtat que quan m’aSOLcosto ja has marDOxat.
PoDOdria no haver-te pensat, el DOpas del temps t’hauria oblidat. PoDOdria haver pogut treuDOre’t del cap, ja ho he intentat, però m’apaFAreixes tant sovint que DOt’és igual si estic dormint. Deixa'm fuDOgir d’aquí.
DOPodria haver-ho canviat tot, DOdecidir-me a explicar-te el secret, DOdestruir tot el que som i construir-nos un nou món, però no ha esFAtat així. No, SOLno!
T’he imaginat LAmtant, tant, SOLtant, tant, DOtant, tant FAque conec què LAmpenses, què et diSOLria si et diDOgués que FAt’he imaginat LAmtant, tant, SOLtant, tant, DOtant, tant a FAprop, tant al cosLAmtat que quan m’aSOLcosto ja has marDOxat.
PoREmdria haver-me entrebancat disFAsimulant que és l’atzar, per un insDOtant tan breu sentir-me SOLteu. PoREmdria haver-te regalat tots FAels desitjos que has pensat. PoDOdria haver estat així, potser SOLsí! T’he imaginat LAmtant, tant, SOLtant, tant, DOtant, tant FAque conec què LAmpenses, què et diSOLria si et diDOgués que FAt’he imaginat LAmtant, tant, SOLtant, tant, DOtant, tant a FAprop, tant al cosLAmtat que quan m’aSOLcosto ja has marDOxat.
