Temptar la sort (Acords)

Et reMImcorde
sota el REcel de la retiSOLrada,
al SIfront de l’última batalla,
arrossegant-nos en la boira esMImpessa,
perduts REals confins d’un SOLmalson.

Et reMImcorde.
El sol queREia a les fosques munSOLtanyes,
a SIles aigües flotaven cadàvers.
Erenjoves com ho érem noMImsaltres,
d’alguns REens sabíem SOLel nom.

Et reDOcorde
amaREgant-nos entre unes barMImdisses.
Tu tremoSImlaves, també ho feia jo,
aferrats a una sola espeDOrança,
apunREtant entre el fred i MImla por.

Et reSIcorde
encerclats en aquella nit SIcrua.
El nostre enemic en sabia perSIdedors,
però ens quedaven unes quantes SIbales
i unes paraules en la SIfoscor.

SOLTemptaRErem la MImsort, RE
SOLvenceRErem la MImpor, RE
SOLescoltaRErem el MImcor. RE

Mentre aclucava els LAmulls
amb el dit al gaSImllet,
resistint amb SItu.

MIm RE SOL SI x2

Et reMImcorde
al REbosc de les nostres derSOLrotes,
exteSInuats de combatre les ombres.
Després d’un silenci, van ploure les MImbombes
que REvan vomitar els aSOLvions.

Et reMImcorde
amb REles flames cremant-nos les SOLgaltes.
Les baSIles xiulaven colpejant les branques,
el foc devorava l’ànima dels MImarbres
i REels budells d’un SOLcavall.

Et reDOcorde
atuRErant-nos de nou en la SOLriba
d’aquell riu de SImplom prenyat de dolor.
La guerra ja estava perDOduda
quan REvan volar l’úlSOLtim pont.

Et reSIcorde
amb la fúria a la teua pell SIbruna,
i jo que implorava pietat a la SIlluna.
Et vaig dir que volia renSIdir-me,
però tu em vas cridar fonent-te en la SInegror.

SOLTemptaRErem la MImsort, RE
SOLvenceRErem la MImpor, RE
SOLescoltaRErem el MImcor. RE

Mentre aclucava els LAmulls
amb el dit al gaSImllet,
resistint amb SItu.

MIm RE SOL SI x2