MImQuan la xurma em ve a buscar, amb teies, forques SOLi garMImrots, SOL MImvaig al bosc i soc boscà, i a les viles DOsoc vilà, però soc sempre periSOLllós. RE
MImTinc una bèstia a dintre meu, i jo la deixo aSOLnar a pasMImseig SOL MIma cavall, en cotxe o a peu, prop del PiDOrineu, mirant de fer mal. SOLRE
MImTinc una bèstia a dintre meu, que malda i SOLlluita per MImsortir; SOL MImtinc una bèstia a dintre meu, i ho juro DOper Déu: no hi ha lleis SOLper a mi. RE
MImSOLMImSOLMImDOSOLRE
SImLladres i serenos, peus de porc; tristes seMImrenates SImvora el foc. DO SImL'ànima em fa figa i vinc boig, fugen MImles pubiSImlles i jo, a l'aplec, faig el boc. DORE
MImSi hi ha un conflicte i vols guanyar, l'altre bànSOLdol has de MImdestruir; SOL MImnoi, no siguis cagamiques, que has DOde ser menys pacifista, que no ho és ton enemic. SOLRE
MImTinc una bèstia a dintre meu, les venes pleSOLnes de veMImrí; SOL MImm'escriu les lletres i els acords, i és tan DOsols per això que soc cantautor. SOLRE
MImTinc una bèstia a dintre meu, que malda i SOLlluita per MImsortir; SOL MImtinc una bèstia a dintre meu, i ho juro DOper Déu: no hi ha lleis SOLper a mi. RE