Tinc una mania inconfessable (Acords)

Intro: SOL DO SOL DO

SOLTinc una mania inconfessable i és que m'enDOcanta capbussar-me en els teus ulls,
SOLtocar-te en silenci, besar-te DOlentament per tot el cos.
SOLL'alba ens sorprèn mirant-nos tendrament. Després de DOla batalla sempre ve la calma:
SOLdes del teu llit tot semDObla diferent.

SOLTinc una mania incontrolable i és que m'aDOgrada mossegar-te en el bescoll,
SOLficar-te les mans per dins de la bruDOsa, jugar amb els teus pits,
SOLi arrancar els botons dels teus pantalons, amb tan poDOca destresa que rodolem per terra
SOLcom si fórem dos DOgladiadors.

Ja no aguante REmés, vaig a rebenSOLtar,
sent calDO→freds per la coRE→lumna verteMImbral.
Quina sensaREció d'immortaliMImtat!
Com si DO→tan sols eRE→xistírem en el SOL→món nosaltres DOdos,
com si acariciara els RE→núvols amb les SOLmans...
Amb les DOmans... amb les SOLmans... RE→ SOL

Sent una alegria irreprimible cada vegada DOque em desperte al teu costat
SOLi em ve a la memòria la nit increïDOble que se n'ha anat volant.
SOLIsc al carrer, camine entre la gent, és hora de somDOriure, és el moment d'escriure
SOLcançons que parlen DOdel present...

Ja no aguante REmés, vaig a rebenSOLtar,
sent calDO→freds per la coRE→lumna verteMImbral.
Quina sensaREció d'immortaliMImtat!
Com si DO→tan sols eRE→xistírem en el SOL→món nosaltres DOdos,
com si acariciara els RE→núvols amb les SOLmans...
Amb les DOmans... amb les SOLmans... RE→ SOL
Ja no aguante REmés, vaig a rebenSOLtar,
sent calDO→freds per la coRE→lumna verteMImbral.
Quina sensaREció d'immortaliMImtat!
Com si DO→tan sols eRE→xistírem en el SOL→món nosaltres DOdos,
com si acariciara els RE→núvols amb les SOLmans...
Amb les DOmans... amb les SOLmans... RE→ SOL