Tornarem (Acords)

Quan has tocat el LAmcel
i SOLsents a prop l’inDOfern,
camines sense SOLfe, sense destí,
sense saLAmvieMIsa.
Fugint del que no enLAmtens,
fuSOLgint d’aquest preDOsent,
pensar en aquells anSOLhels
és l’única forma que LAmtens de continuMIar.

TornaLAmrem a ser grans, hi tornaREmrem,
quan sorSOLtim d’aquesta temDOpesta MI
que amaLAmguem rere rostre indifeREmrent.
Però cou i ens fa senMItir que hi tornaLAmrem.

Trencar aquest desenLAmcert
coSOLmença en un maDOteix.
Tornem a les arSOLrels,
als somnis que ens van veure LAmnéiMIxer.
És temps de ser vaLAmlents,
és SOLtemps de ser consDOcients
que cal cor i cerSOLvell,
i no volem perdre ninLAmgú
en aquest caMImí.

TornaLAmrem a ser grans, hi tornaREmrem,
quan sorSOLtim d’aquesta temDOpesta MI
que amaLAmguem rere rostre indifeREmrent.
Però cou i ens fa senMItir que hi tornaLAmrem. SOL

DORere els núvols hi ha,
rere els núvols hi ha unMIsoltan gran
que FAmai ningú no el podrà amaDOgar. SOL
DORere els dubtes hi ha,
rere els dubtes hi ha MIla veritat.
FACreu-me, creu-me, creu-me.
Tenim fuMItur.

LAm REm SOL DO MI
LAm REm MI

TornaLAmrem a ser grans, hi tornaREmrem,
quan sorSOLtim d’aquesta temDOpesta MI
que amaLAmguem rere rostre indifeREmrent.
Però SOLcou i ens fa sentir que hi tornaMIrem.

TornaLAmrem a ser grans, hi tornaREmrem,
quan sorSOLtim d’aquesta temDOpesta MI
que amaLAmguem rere rostre indifeREmrent.
Però cou i ens fa senMItir que hi tornaLAmrem.