I ara LAm soc una onada perduda en el mar,
MIm ja no sé si formo part o no,
FA ja no sé si vull seguir o no,
cansatLAm de fallar i repetir, però
LAm ningú em va explicar com anava això,
MIm tot està buit sense valor,
FA massa preguntes perdent el meu nord,
MIm sento unes veus que criden ben fort…
EtLAm vull mirar a la cara i dir-te que tot està bé,
que maco sobre el paMIm per, quan no fem un paper,
però no és aiFA xí…
De lesLAm llàgrimes de l'àvia al silenci de la sala buida,
de laMIm ràbia continguda a pensar que ningú et cuida,
peròFA no és així…
ReLAm cordo moments pensant tot es destruïa,
esMIm tava malament i no tenia companyia,
peròFA no és així...
D'aproLAm par-te a les vies i pensar que ets el següent,
de doMIm nar un pas mal fet i que s'acabi el teu present,
peròFA no és així...
QuanLAm marxin tots els núvols, tornaMIm rà a sortir el sol,
ensenyaFA ré un nou somriure i tornaREm ré al meu rol.
I quanLAm marxi la tempesta amb l'arc MIm de Sant Martí... FA
REm …Et juro estaré aquí.
I araLAm soc una onada perduda en el mar,
MIm ja no sé si formo part o no,
FA ja no sé si vull seguir o no,
cansatLAm de fallar i repetir, però
LAm ningú em va explicar com anava això,
MIm tot està buit sense valor,
FA massa preguntes perdent el meu nord,
MIm sento unes veus que criden ben fort…
LAm Tu no ets els núvols, tu ets el MIm sol.
FA Tu no ets els núvols, tu ets el sol.
LAm Tu no ets els núvols, tu ets el MIm sol.
FA Tu no ets els núvols, tu ets el sol,
LAm que s’amaga rere el malMIm son.
LAm Danger, danger!
De pasMIm sar de la portada a l'esquela del diumenge.
De paFA rella idealitzada a l'odi i la revenja,
LAm de no jugar la partida per tenir massa por a perdre.
Que si em llevo demà i m'adono que no esMIm tàs,
un tros de mi desapareixeFA rà,
LAm perquè has sigut més valent del que jo seré MIm mai,
i això és aiFA xí.
La viLAm da pot ser una merda i a sobre dura molt poc,
per aixòMIm troba el teu lloc, tingues els teus molt cerca,
que siFA vols jugar amb foc, t'hauràs de cremar,
queLAm tot el que ve, al final també va.
QueLAm tot aquell calé no serveix de na’,
MIm si no et trobes bé i estàs a l'hospital.
Que en aFA questa carrera no importa qui arriba primer,
siLAm nó qui arriba al final.
I quan marxin tots els núvols, torMIm narà a sortir el sol,
ensenyaFA ré un nou somriure i tornaREm ré al meu rol.
I quanLAm marxi la tempesta amb l'arc MIm de Sant Martí... FA
REm …Et juro estaré aquí.
I araLAm soc una onada perduda en el mar,
MIm ja no sé si formo part o no,
FA ja no sé si vull seguir o no,
cansatLAm de fallar i repetir, però
LAm ningú em va explicar com anava això,
MIm tot està buit sense valor,
FA massa preguntes perdent el meu nord,
MIm sento unes veus que criden ben fort…
LAm Tu no ets els núvols, tu ets el MIm sol.
FA Tu no ets els núvols, tu ets el sol.
LAm Tu no ets els núvols, tu ets el MIm sol.
FA Tu no ets els núvols, tu ets el sol,
LAm que s’amaga rere el malMIm son.
cansat
Et
que maco sobre el pa
però no és ai
De les
de la
però
Re
es
però
D'apro
de do
però
Quan
ensenya
I quan
I ara
cansat
De pas
De pa
Que si em llevo demà i m'adono que no es
un tros de mi desapareixe
i això és ai
La vi
per això
que si
que
Que
Que en a
si
I quan marxin tots els núvols, tor
ensenya
I quan
I ara
cansat
