FA#Des de la finestra d'aquest vagó que m'acull DO# veig com passa RE#maquesta terra que és el trosset que més SIvull. Són muntanyes FA#de sucre el que em queda en el record; DO# espero RE#mque siguis feliç, que et vagi bé, que ho tinguis SItot.
BaiFA#xant per Santa Clara, he trobat a faltar DO#els teus ulls, i RE#mtot el que m'explicaven de la vida, de SIreüll. Però no canviFA#o de trinxera, és més, viure per mil quimeres, DO# com un RE#mfinal de Jeunet; vull ser la mà dels qui t'esSIperen.