MImVas entrar SOLen la meva viREda MImsense fer SOLun gran enreREnou, MImi ara ja SOLno tinc sortida RE MImi no sé SOLcom arribar a REport.
MImA sa vida SOLm’ha tocat ser RElleuger MImcom un SOLtros de paper. RE MImVaig i SOLvenc i em deix reREcaure MImcom es núSOLvols i sa pluja REes gener.
DOPerò em queda aquell turSOLquesa de la REmar DOque em brindava la màgia MImdels teus REulls, DOera tret d’una donzeSOLlla medieREval, MImrere ell sempre SOLhi ets tu. RE
MImSOLRE
MImDeixo enSOLrera REles barreres que tu MImi jo SOLun dia vàrem REtancar, MImon abans SOLvivien tots els REsomnis i ara MImsols s’hi SOLtroba el siRElenci.
DOSempre em queda aquell SOLturquesa de REla mar DOque em brindava la màgia MImdels teus REulls, DOera tret d’una donzeSOLlla medieREval, MImrere ell sempre SOLhi ets…
REAmb la mar dolça que fa DOde pont MIm entre tots SOLdos. DOÉs la mar que em MImduu es teu coSOLlor, sa teva oRElor, sa teva oDOlor.
MImSOLRE MImSOLRE
MImM’he complicat, he volgut caminar sota el cel que m’encén, tot aLAmllò que no es veu, REmi et sento més enfora que RE5mai.
Amb la mar dolça que fa de MImpont SOLentre tots dos. DOÉs la mar que em MImduu es teu coSOLlor, sa teua oRElor. Ara et veig miDOllor i més gran que MImmai, et tenc imSOLmensa. DOAra entenc i aMImprenc aquest preSOLsent, sa teva absènREcia.