LAmREmMIDOSOL7FA LAmUn dia partiREmré MIamb els grocs del capLAmvespre, les ombres del xiREmprer SOL7i els verds de les arbreDOdes, les ombres del xiMIprer i els verds de les LAmarbredes.
LAmEls vermells del matí em besaran les peMInes i els cabells de la REmnit SOL7s'abraçaran amb l'herDOba dels caMImins s'abraçaran amb l'herba. LAm
Els blancs dels aFAmetllers SOL7 esquitxaran saDOnefes, que el vent REmbressolarà, que el vent FAbressolarà amb un fons blau que DOespera dins la MImar de la nostra incerLAmtesa.
Potser em preguntaREmran MIels til·lers de les coLAmmes si he vist despertar els REmblaus del mar que tant igLAmnoren. Si he vist despertar els MIblaus del mar que tant igLAmnoren.
I jo els hauré de REmdir SOL7que el seu desig em creDOma, però encara no he poREmgut, però encara no he poFAgut desfer una cinta neDOgra dels meus MIulls, desfer una cinta LAmfosca...