Una fiLA6nestra al mar, una mirada, MImaj7i veure el món passar entre les barques i tu, MImaj7jugar amb l’atzar quan pinta SI7el MIblau dels MI6blaus amb MIcrestes MI6blanques. MImaj7Una finestra al mar i aquella xarxa per llençar-la LA6als estels dels sentiments que hem perdut MImaj7i no poder salpar mai més per un emLA6bruix i una aigua clara.
REQuè LAREdeu LAser de l'Antònia, que a Xefalú té casa, DOva obrir les SOLseves portes DOa cinc infants SOLd'Albània LA#com FAuna LA#anFAtiga deessa que encara creu amb l'ara? FA#Els SIpesSI7cadors l’estimen i li deixen les xarxes REamb LAREmiLArallets de plata. DOUna fiSOLnestra al DOmar i perdre SOLl’àncora LA#i FAenderLA#roFAcar tants fars i abjurar dels astres... amb tu FA#per SIfer SI7del nostre demà REel LAREfruit LAd’un art imprevisible. DOUna fiSOLnestra al DOmar petita SOLi blanca LA#que FAens oLA#bliFAgui a somiar enllà dels nostres absurds, FA#enSIllà SI7d'aquest jo petit REque LAREens LAomple el cor, però buida l'ànima. DOQuè deu pensar SOLen Samir DOdalt del minaSOLret de Tànger, LA#els FApeus daLA#munt FAla misèria i els ulls somiant Espanya, FA#desSIpullaSI7rà el seu cos tan bell i el llençarà a les aigües? REDéus LAREfaLAcin que amb la força d’enyors i de nostàlgies DOpugui SOLormeDOjar uSOLna barca... LA#UFAna LA#fiFAnestra al mar perquè l’habitin FA#els SIteus SI7ulls inventant espais i límits de llum REmenLAREtre LAun nen s’endormisca DOtot senSOLtint com DOla NeSOLna canta. LA#Què FAse n’ha LA#fet FAd’en Ianis, que va marxar d'Icària FA#per SIanar SI7a la plaça Omònia i comprar una maragda? RETant LAREtemps, LAtantes pregàries i no ha tornat encara, DOpresoSOLner d’un DOcos inSOLsospitat, LA#d’un FAdeLA#sig FAque no esperava... FA#USIna SI7finestra al mar, una mirada, REuLAREna LAolivera en pau tot just a l’angle, DOuna fiSOLnestra al DOmar petita SOLi blanca LA#que FAens LA#oFAbligui a somiar...
