Ens indignem, ens abracem,
som la revolta que camina
i no vol pujar al seu tren.
Som l’aigua de la pluja,
l’artista que dibuixa,
som un salmó que puja
per un riu contracorrent.
Som la guerra, som l’amor,
som cada mirada que penetra fort.
Som la vida sense por
i una veu que crida.
Som el riure, som el plor,
les que volen viure la revolució.
Som la clau de la presó.
I el cor ens fa: boom!
Ens han trencat, ens han marcat,
som el somriure que no agrada
als que et voldrien callat.
La pedra que s’escapa,
el còctel que t’esclata,
el nus de la sabata
que demà haurem deslligat.
