SOLSempre he estat espeSImrant que arriSOL7bés aquest insDOtant on poDOmgués expliSOLcar-te tot aREllò que es va anar apagant.
SOLSé que no és fàSImcil mirar enSOL7rere i recorDOdar, però aDOmvui em veig amb SOLforces, forces REper tornar a començar.
Jo vull fer una cançó per MImtu, per tot allò SImque junts hem visMImcut, per tot allò que ja va passar, MImper tot allò SImque el temps va cuMImrar. I jo vull fer una cançó d’amor MImara que ja SImha caducat MImtot, ara que els dos ja som MImconscients SImque l’amor eMImtern és pels valents. Que l’amor etern MImés pels valents. SImQue l’amor eMImtern és pels valents.
SOLI penso (i SImpenso) que SOLno vam tenir DOsort, que ens DOmpensàvem SOLque ho teníem REtot.
SOLPotser sí que soc culpaSImble, potser em SOL7vaig equivoDOcar, però aDOmvui, avui tinc SOLganes de paRErar-me a recordar.
Jo vull fer una cançó per MImtu, per tot allò SImque junts hem visMImcut, per tot allò que ja va passar, MImper tot allò SImque el temps va cuMImrar. I jo vull fer una cançó d’amor MImara que ja SImha caducat MImtot, ara que els dos ja som MImconscients SImque l’amor eMImtern és pels valents. Que l’amor etern MImés pels valents. SImQue l’amor eMImtern és pels valents.
SImMIm x8
SOLAra que els dos ja som consciSIments que l’amor SOL7etern és pels vaDOlents. Que l’amor DOmetern és pels SOLvalents. Que l’aREmor etern és pels valents.