La cançó està en tonalitat original; si la transposeu cinc semitons cap avall, potser la trobareu més fàcil de tocar.
FALAmFALAm REmSOLmSI♭
FAEn els camins que tallen roig la posta de sol, dues veus xiuxiuejaven baix sota un roure REmfort i la verdor del sotaSOLmbosc teixia un reSI♭cord.
FASota una pluja sense estels es pot sentir prou bé les veus d'una ciutat planyent, amb el cor trenREmcat, però la humitat dels seus SOLmcarrers no hi serà deSI♭mà.
REmI l'espesSI♭sor del bosc fronFAdós. REmI el coSI♭lor del cel briFAllant. I, de REmfons, els vells uSI♭dols d'un llop FAperdut tenen REmara més bon SI♭gust si ets aFAquí.
LAm
REmEntre la boira del SI♭matí, es pot dibuixar al FAmar REmla silueta d'uns SI♭vaixells que vaguen sense FArumb, i les siREmrenes són les veus SI♭que avisen FAel port.
FAI a la muntanya on la neu fa vida tot l'any ressonen veus de l'univers, mentre van pinREmtant l'aurora boreal que SOLmhi ha en un vent de SI♭pau.
REmI l'espesSI♭sor del bosc fronFAdós. REmI el coSI♭lor del cel briFAllant. I, de REmfons, els vells uSI♭dols d'un llop FAperdut tenen REmara més bon SI♭gust si ets aFAquí.
SOLmEn els SI♭teus ulls puc veure el paiFAsatge d'un moment que ja ha transSOLmcendit, que amb els SI♭anys no tindrà la imporFAtància que tenia quan eres aSOLmquí; però el reSI♭cord clar i la teva iFAmatge abstracta em DOfan pensar. Em fan pensar.
SOLmEn SI♭l'espessor del bosc FAfrondós. I en el color del cel SOLmbrillant. I, de fons, SI♭els vells udols d'un FAllop perdut tenen ara més bon gust si ets aSOLmquí. Tenen SI♭ara més bon gust si ets FAaquí. Tenen ara més bon gust si ets SOLmaquí.
