Quan a la mare de la fotògrafa polonesa Magdalena Wosinka li van diagnosticar demència, va decidir anar a viure a prop seu per cuidar-la i honorar-la. "Volia agrair-li com ens havia criat, a mi i a les meves germanes, com s'havia arribat a sacrificar per nosaltres, com ens havia escoltat, abraçat i estimat." "La meva mare és la meva musa i la inspiració de la meva vida. L’he estat documentant per glorificar i immortalitzar la seva existència. No crec que les persones grans hagin de desaparèixer de les nostres vides. Són les posseïdores de la nostra veritat i les narradores dels nostres fonaments. Gràcies, mare, per la vida increïble que em vas donar fins i tot quan tot era complicat. Sempre estaràs amb mi."
