Marc Chagall (Vítsiebsk, 7 de juliol de 1887 – Saint-Paul de Vence, 28 de març de 1985) estava enamoradíssim de la seva dona, l'escriptora i intel·lectual Bella Rosenfeld. Eren de Vítebsk, i quan es van veure per primer cop, l'estiu del 1909, van quedar totalment captivats l'un per l'altre. Ell ho recordava així: "Era com si ens coneguéssim de tota la vida, com si ja ho sabés tot de la meva infantesa, del meu present, del meu futur: com si hi pogués veure a través meu. Vaig saber de seguida que seria la meva dona." I ella ho va descriure així: "Els seus ulls eren tan blaus: era com si haguessin caigut del cel. Eren uns ulls estranys, llargs, ametllats, i cadascun semblava navegar pel seu compte, com una petita barca."
Chagall era fill d'una família humil; Bella, d'un joier benestant. De fet, el pare va dir que no es podrien casar fins que Chagall demostrés que la podria mantenir. L'artista va marxar a París, on va començar a guanyar diners i reconeixement. I en tornar, va rebre el permís. El 1915 es van instal·lar en un apartament de París, i dies abans que es cassessin, va ser l'aniversari de Chagall. Bella es va presentar a casa amb una sorpresa: un ram de flors i menjar ben bo. Aquella escena va ser tan especial per a l'artista que la va transformar en el que seria un dels seus quadres més coneguts: L'aniversari (el teniu més avall). El veiem a ell fent-li un petó i flotant per la casa, i a ella a puntíssim d'enlairar-se. De fet, en moltes de les seves pintures apareixen tots dos sospesos sobre ciutats i paisatges, com si l'amor els elevés per damunt de tots els problemes. «Ella il·luminava tot allò que jo feia», afirmava l'artista.
Bella va morir sobtadament als 48 anys. Era el 1944 i Chagall va quedar devastat. «Tot es va tornar negre», va confessar. Durant mesos va ser incapaç de pintar, i fins i tot va arribar a cobrir alguns dels seus quadres perquè el dolor se li feia insuportable. Quan va tornar a agafar els pinzells, la va invocar: la dibuxava entre flors, fent-la entrar per la finestra (més avall teniu una obra representativa d'aquest dol: La núvia, feta quan havien passat sis anys de la defunció). Us convidem a recórrer aquesta història d'amor a través d'aquestes 14 obres:
1. Els promesos a la Torre Eiffel, 1910.
2. Amants en blau, 1914.
3. L'aniversari de Marc Chagall, 1915.
4. Doble retrat amb una copa de vi, 1917.
5. Bella amb un collar blanc, 1917.
6. El passeig, 1918.
7. Sobre la ciutat, 1918.
8. Els amants, 1929.
9. A la meva dona, 1933-1944.
10. Al seu voltant, 1945.
11. Ram amb amants voladors, 1934-1947.
12. Enamorats amb margarides, 1949-1950.
13. La núvia, 1950.
14. Amants en el cel roig, 1950.
