"Em va costar molt superar la negació, el dol i l'acceptació. Però el perdó va ser la porta més complicada d'obrir. Perdonar qui em va ferir volia dir, en molts sentits, deixar anar el que ens va passar. I això em feia molta por, perquè durant anys m'havia convertit en un museu de proves: guardava les frases que m'havia escrit, les captures de pantalla, mentalment repassava un cop i un altre les situacions que havíem viscut per demostrar que sí, que havien passat, i que sí, que havien estat molt greus. Però mentre m'esforçava a preservar aquest dolor, em vaig adonar que estava atrapada parlant amb fantasmes. Intentant una vegada i una altra reconciliar-me amb una persona que ja no formava part de la meva vida. D'alguna manera, aquelles cicatrius es van integrar tant a la meva identitat que em preguntava què quedaria de mi si les curés. També em preocupava que si n'oblidava els detalls, n'esborrava les captures de pantalla i curava el meu dolor, seria com si no hagués passat res. Sentia que era sagrat honorar aquella experiència a través del patiment. Era com dur un dol per sempre.
Però amb el temps, la curació i el suport, m'he adonat que la millor manera d'honorar el que va passar és cuidant-me. Perdonar el meu jo del passat per permetre que ens trenquessin el cor, per no marxar abans. La persona que em va fer mal tenia els seus problemes i motius que no tenen res a veure amb mi ni que tampoc els mereixo. També sento empatia: vivim en un món on és més fàcil fer mal als altres que cuidar-los. Ha estat un camí llarg i difícil, però és increïblement alliberador poder deixar enrere aquell fantasma." Ho explica l'artista d'origen mexicà i chitimaca Sienna Gonzales que, a la sèrie Talking to Ghosts (Parlant amb fantasmes), ha il·lustrat aquest procés de reparació imaginant-se com seria una conversa amb la persona de qui no se sabia desenganxar:
—"Jo t'estimava".
—"Ho sé. També jo t'estimava".
2.
—"¿Allò era amor? Em vas tractar pitjor que a qualsevol altre".
3.
—"Això va passar fa anys. ¿Encara hi penses?"
4.
—"És clar. Quan estava amb tu, vaig perdre el nord. Durant molt de temps no vaig poder confiar en ningú més".
5.
—"Saps, però, ¿què és el més estrany? Que vull perdonar-te. Vull passar pàgina".
6.
—"Llavors, perdona'm. ¿Què t'ho impedeix?"
7.
—"Que si et perdono, és com si no hagués passat res. Ja no seria el testimoni del mal que em vas fer. Les proves s'esvairan".
8.
—"¿És només això el que ets? ¿Una prova?"
9.
—"No... però soc la prova que tot allò va importar. Ha de significar alguna cosa. Perquè si oblido totes les coses dolentes que em van passar, ¿quin sentit tindria?"
10.
—"No té cap sentit. Venim al món fent puntades de peu i plorant, trenquem cors i ens trenquen el cor. Potser vaig tenir una infància dolenta. Potser estava projectant. ¿Qui sap? Sigui com sigui, no va ser culpa teva".
11.
—"El teu jo de veritat no diria tot això".
12.
—"Tens raó. Aquest és l'inconvenient de parlar amb fantasmes. No estic realment aquí, però si hi fos, tampoc seria important".
13.
—"No soc jo amb qui necessites parlar".
14.
15.
16.
—"Em perdono per no haver-ho deixat anar abans".
17.
—"Em perdono per haver traït els meus sentiments".
18.
—"Em perdono per no haver confiat en els meus instints".
19.
—"Ara ja estic salvat".
20.
