"No tan sols en els llibres es troba la cultura, sinó també en la traça amb que es trena un forc d'alls, s'aparia una xarxa o s'esmola una dalla... En tot allò que és obra de la ment i el treball", Joana Raspall
Pastoral com a visió bucòlica, i sovint urbanita, del món rural. Contrapastoral com antídot. I és aquest l’esperit de Contrapastoral. Art i pagesia, l’exposició del Morera, Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida. Una mostra artística que posa damunt la taula la complexitat de la ruralitat i de la pagesia amb representacions artístiques sorgides dins aquest univers. L’antigament considerat “el graner de Catalunya”, la demarcació de Lleida, un espai eminentment agrícola, serveix de marc per a la reflexió que va més enllà d’aquest espai geogràfic. El període que emmarca la mostra és des de finals del segle XIX fins als nostres dies.
Així hi trobem pintures, fotografies, cartells, escultures o poemes visuals de Miquel Viladrich, Perejaume, Guillem Viladot, Jaume Morera, Ermengol, Esther Remacha, Joan Brossa, Carles Fontseré, Baldomer Gili Roig, Nil Nebot, Olga Olivera, Leandre Cristòfol i més artistes, fins a un total de 51. Les peces històriques exposades dialoguen amb les recents, i fins i tot amb les rabiosament actuals, mentre assagen una mirada crítica, no allunyada de la perspectiva antropològica, d’aquest univers que alhora és un imaginari. El seu comissari, Pau Minguet, evidencia que allò que habitualment, i des de la metròpoli, s’anomena territori és una maniobra recurrent de colonització semàntica. Però també ens vol apropar a la capitulació d’un cert sector de la pagesia davant, en diu ell, l’imperi del gasoil i del glifosat al 36% entre altres coses. De la mateixa manera, ens passeja per la resistència, gairebé com a acte polític, d’un altre sector agrari. I, finalment, evoca el cert grau d’empatia, fins i tot potser de romantització per part d’alguns habitants de la ciutat, que generen les lluites camperoles. Lluites que, per altra banda, no són pas una exclusiva del camp català, i sinó només cal estar atents a la premsa internacional per adonar-nos-en.
En l’exposició veurem peces que mostren els canvis i les pervivències que, tossudes, actuen sobre l’evolució no tan sols del paisatge físic, sinó també de l’humà del defora que ens envolta. I per entendre tot això, Pau Minguet diu: "L’art, com tantes altres vegades, es converteix en testimoni visual per evidenciar aquestes problemàtiques. Les contraposicions entre obres, els diàlegs entre peces, que genera aquesta exposició fan palesa una tensió. Una tensió potser abocada al pessimisme. O, potser, una tensió que ens porta cap a l’esperança de despertar-nos i actuar davant de les injustícies que suporta el món de la pagesia i tot el que això implica."
Contrapastoral està concebuda en tres àmbits que es complementen entre ells per mostrar un tot coherent. El primer, Trossos i altres llocs, ens endinsa en els canvis i en les contradiccions entre el paisatge d’abans i el d’ara. El segon, Ells i elles, pagesos i pageses que, de l’aparició de les primeres manifestacions del que ara anomenem agricultura fins a l’acceleració del segle XIX amb la sofisticació tecnològica, s’han dedicat al treball de la terra. I, en tercer lloc, El camp rebel amb les seues lluites, que sovint queden mentalment lluny de les grans ciutats i que han generat, i encara generen, un altre imaginari entre els seus habitants.
I, tot plegat, si m'he de quedar amb una idea clau de la Contrapastoral del Museu Morera, em quedo amb l'enunciat del seu comissari: sí, la cultura, com l’agricultura, és de qui la treballa.
