Francisco de Goya va néixer el 30 de març de 1746 a Fuendetodos (Saragossa) i va morir el 16 d’abril de 1828 a Bordeus. Tot i que en els darrers anys de vida va representar la decrepitud que ell mateix patia (estava malalt i completament sord), en tota la seva obra podem veure com mostrava la vellesa sense cap mena d'idealització. En les catorze obres que us hem sel·leccionat (entre els quals hi ha gravats, dibuixos i pintures) Goya mostra la decadència i la deformació grotesca del cos, però també la lucidesa d'aquesta etapa. En peces com Hasta la muerte o Las viejas introdueix una mirada irònica i cruel sobre l’autoengany i la persistència de la vanitat més enllà del temps. La vellesa no la representa només com un deteriorament, sinó com una negació d’aquest deteriorament. Obres com No puede ya con los 98 años o Edad con desgracias mostren cossos vençuts, incapaços de sostenir-se, allunyats de qualsevol dignitat clàssica. Aquesta visió culmina en imatges com Viejos comiendo sopa o Dos viejos, on la vellesa es presenta com una existència límit, marcada per la dependència, el silenci i una proximitat inquietant amb la mort. A Goya a su médico Arrieta, el pintor retrata el moment en què, malalt, en mans del metge, va estar a punt de morir. Però no tot és decrepitud: al dibuix Aún aprendo, una figura vella i fràgil avança amb dificultat mentre diu que encara vol continuar aprenent.
1. Hasta la muerte, 1797 - 1799.
2. El tiempo, 1810.
3. Viejos y viejas cantando y bailando, 1812 - 1820.
4. Así suelen acabar los hombres útiles, 1814 - 1823.
5. Edad con desgracias, 1814 - 1823.
6. No puede ya con los 98 años, 1819 - 1823.
7. Qué disparate pensar aún en matrimonio, 1819 - 1823.
8. Mujer mala, 1819 - 1823.
9. Viejos comiendo sopa, 1820 - 1823.
10. Dos viejos, 1820 - 1823.
11. Goya a su médico Arrieta, 1820.
12. Buenos consejos, 1824 - 1828.
13. Viejo columpiándose, 1826 - 1828.
14. Aún aprendo, 1826.
