Deu anys amb ansietat

Des dels 11 anys i durant 10 anys, la fotògrafa Steph Wilson va patir ansietat. La necessitat d'explicar com se sentia als qui no han patit mai aquest trastorn la va empènyer a crear el projecte The Bell Curve: "El títol fa referència a quan em van descriure l’ansietat i els atacs de pànic com una corba amb forma de campana: hi ha un cim que després va caient progressivament".

Les seves fotografies estan protagonitzades tant per models femenins com masculins, i entre ells n'hi ha que també han patit ansietat. Una de les imatges representa el cas de la seva amiga Alice, que es clavava les ungles a la pell deixant-hi marques amb forma de mitges llunes. "Em vaig adonar que pots enamorar-te de la teva ansietat en la mateixa mesura que aprens a menysprear-la. La fascinació per l'efecte de l'ansietat en un individu va aconseguir inspirar-me". 

1. "La medicació és el teu millor amic o el teu pitjor enemic".

2. "M'agafava els braços durant els atacs d'ansietat. Amb les ungles em marcava mitges llunes a la pell, em tranquil·litzava veure com després es curaven".

3. "La claustrofòbia estava a tot arreu i en qualsevol lloc (a excepció dels lavabos)".

4. "Les coses més simples semblen fora del teu abast".

5. "Quan estàs ansiosa et tornes com un nen, depens de tothom".

6. "Durant els atacs de pànic tinc la visió borrosa".

7. "Els atacs de pànic activen el mecanisme de lluita o fugida del cervell".

8. "Passes la vida com si trepitgessis closques d'ou".

9. "Vaig comprar-me un gos per obligar-me a sortir de casa almenys un cop al dia".

10. "Quan tinc ansietat m'imagino inflant un gran globus. M'ajuda a controlar i a alentir la respiració".

11. "Hi ha dies en què només et vesteixes a mitges".

12. "Els atacs de pànic et fan suar".

13. "Proves i metges. Metges i proves".

Tast editorial

Com fer costat a algú amb depressió o angoixa

Catorze

14. "Volia escombrar-me sota la catifa".