A l'exposició Quina humanitat?, que es pot visitar al Museu Nacional d’Art de Catalunya fins a l'11 de febrer, hi trobem prop d’un centenar d’obres d’artistes catalans, espanyols i internacionals de primera línia. Tots ells, entre 1940 i mitjan anys seixanta, van abordar la qüestió de la figura i de la condició humana enfrontada a la incertesa, les mutacions, els fracassos i les esperances provocades per la Segona Guerra Mundial i el seu pròleg, la Guerra Civil espanyola.
Aquesta mostra aporta una mirada transversal sobre l’art de postguerra, un període marcat, entre d’altres, per la filosofia existencialista, però que depassa aquest marc intel·lectual per reflectir un esperit del temps compartit per diferents imaginaris culturals. Després d’una guerra global, de l’holocaust i la bomba atòmica, la humanitat va entrar en crisi i l’art va expressar aquestes inquietuds, projectades especialment sobre la condició humana. La figuració –sovint als llindars de l’abstracció– assumeix llavors el repte de representar la figura, de crear la imatge de la humanitat ferida, angoixada, destruïda o reinventada i germinal.
Alguns dels artistes que hi trobem són Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Mercè Rodoreda, Joan Ponç, Josep Maria Subirachs, Josep Guinovart, Roberta González, Pablo Picasso, Antonio Saura, Manolo Millares, Jorge de Oteiza, Oswaldo Guayasamín, Maria Helena Vieira da Silva, Zoran Music, Andrzej Wróblewski, Albert Giacometti, Henry Moore, Francis Bacon, Renato Guttusso, Marino Marini, Germaine Richier i Bernard Buffet, entre d’altres. Us n'oferim una visita virtual.
1. Els vençuts, 1956. De Marc Aleu.
2. Execució amb noi (Execució V), 1949. D'Andrezj Wróblewski.
3. Sense títol (Cap), 1962. De Francis Newton Souza.
4. Fragment d’una Crucifixió, 1950. De Francis Bacon.
5. Silenci, 1953. De Juana Francés.
6. Dibuixos del quadern Visões de guerra, 1940-1943. De Lasar Segall.
7. El desastre, 1942. De Maria Helena Vieira da Silva.
8. Els hostatges, 1946. De Francis Gruber.
9. La maternitat, c. 1960. De Roser Bru.
10. Negre ferit de bala, 1965. De Lluís Güell.
