Rosalba Carriera va ser una pintora d’estil Rococó (estil artístic que es caracteritza pel gust pels colors lluminosos, suaus i clars i per reflectir el que és agradable i sensual) nascuda a Venècia el 12 de gener del 1673 o el 1675, segons les fonts. Durant la seva joventut es va especialitzar a fer patrons per a puntes, retrats en miniatura i a pintar les tapes de les capses de rapé, tan de moda a l’època. Va ser la primera que va utilitzar el marfil per pintar-hi a sobre. Aquest material va donar una lluminositat característica a les seves obres.
També va ser pionera a l'hora de fer servir el pastel per fer retrats, un ingredient sec que abans només es feia servir per fer esbossos o còpies. Aquesta tècnica permetia aconseguir una superfície lluminosa, una coloració brillant i variacions de textures i era ideal per representar els cabells empolvorats de la noblesa de començaments del segle XVIII o els detalls meticulosos de les puntes dels vestits.
Rosalba Carriera és coneguda pels seus retrats delicats i detallats i per la seva habilitat per capturar l’expressivitat del rostre i la personalitat de les figures humanes retratades. Empra una paleta de colors suaus i elegants i una llum també suau que dona un aspecte intimista a les seves obres, que són composicions curosament equilibrades, amb les figures centrades i en harmonia. Els seus retrats elegants i sofisticats van ser molt apreciats entre els membres de la noblesa i la reialesa europea del segle XVIII. Un dels marxants d’art més destacats de l'època va dir que les seves imatges “venien del cel”.
El 1705 va ser admesa a l’Acadèmia romana de San Luca, com a academico di merito, títol reservat als pintors no romans, i el 1720 va ser admesa a la prestigiosa Acadèmia de Bolonya. Quan va anar a París, el 1721, va divulgar la tècnica dels retrats al pastel, amb la qual va aconseguir un gran èxit. Hi va anar convidada pel col·leccionista d’art Pierre Crozat i allà va conèixer el pintor Antoine Watteau, que va admirar la seva obra. Va ser escollida membre de l’Acadèmia francesa per aclamació.
Tot i que es va sotmetre a dues operacions de cataractes, va morir cega, el 15 d'abril del 1757, a la casa de Dorsoduro on sempre havia viscut.
1. Dins l’al·legoria dels quatre continents, personificació d’Àfrica, 1712
2. Retrat de Lluís XV com a Delfí, 1720/1721
3. Nena amb un mono, 1721
4. Retrat de Faustina Bordoni, 1724/1725
5. Una musa, c. a 1725
6. Retrat d’un nen de la família Le Blond, 1730
7. Home amb un vestit turc, c. a 1730
8. Jove amb un lloro, 1730
9. Autoretrat com al·legoria de l’hivern, 1730/1731
10. Retrat de Gustavus Hamilton, 1730-1731
11. Retrat de Felicita Sartori amb un vestit turc, c. a 1740
12. Retrat de Friedrich Christian, príncep hereu de Saxònia, 1740
13. Dins l’al·legoria dels quatre elements, l’aire, 1746
14. Autoretrat, 1746
