«Em vaig convertir en "l’altra dona" el 23 de febrer de 2003. Com la majoria d'aventures, la relació va començar amb una mena d'excitació entremaliada. Abans, sentia un gran respecte pel matrimoni, però en aquella situació, gaudia transgredint els límits morals establerts, formant part d'una aventura arriscada. Em consumia la fantasia de rebre regals cars, de fer sopars secrets, de tenir caps de setmana fora. De fet, pràcticament no dedicava temps a reflexionar sobre el que estava vivint: els sentiments de culpa quedaven reprimits pel desig de mantenir les meves il·lusions romàntiques. En el nostre segon aniversari vaig voler endur-me la càmera per fotografiar el temps que passàvem junts, però aleshores em vaig adonar que no ho podia fer. Aquest detall em va fer despertar de l’engany en què vivia: per primer cop, vaig poder veure-hi enllà de la meva ingenuïtat i vaig ser conscient de les repercussions que tenia la nostra aventura. La meva experiència es va convertir en la gènesi del projecte fotogràfic Lying Still. Em vaig proposar conèixer i documentar les experiències de dones que, com jo, s'havien sentit com "l’altra". Vaig publicar anuncis a la revista Time Out i a diversos diaris locals per trobar dones que mantinguessin relacions amb homes casats i que estiguessin disposades a compartir la seva història. Escoltar-les em va ajudar a entendre'm. La sèrie de fotografies que n'he fet explora l’ampli ventall d’històries, i qüestiona el secretisme i el malestar que la majoria experimenten. Hi havia qui m'explicava que seguien mantenint aquesta "doble vida", però moltes em comentaven que hi havien posat punt i final perquè no podien sostenir aquella inestabilitat emocional.» Ho explica l'artista Natasha Caruana (Regne Unit, 1983), autora també del projecte Illicit encounters (en què quedava amb homes casats i d'amagat ho documentava).
1. La Penny.
2. La Natasha.
3. La Penny.
4. La Lizanne.
5. Elaine.
