«"Bellesa" és un intent d'apropar-me a una època de la vida tant desitjada com temuda. Tots ens volem fer vells, però tenim por a l'envelliment. La malaltia, els canvis físics, la pèrdua o la vulnerabilitat són alguns dels aspectes que més se solen destacar de la vellesa. Però, ¿és només això? No és el que jo he vist a casa, no és com ho han viscut els meus pares. Per a ells, fer-se vells també és sinònim de pau, tranquil·litat. Són petits actes, moments del dia a dia que ens mostren que aquesta etapa de la vida també està ple de bellesa. Per això la idea de "Bellesa" entre cometes, un canvi de lletra, un canvi de visió. La vellesa també està envoltada d'esperança i de bellesa. Els meus pares en són una mostra.»
Ens ho explica Dolors Planiol, autora d'aquest projecte que emparella imatges dels seus pares amb els objectes que fan servir en el dia a dia. «Els plans generals ens apropen als moments que es repeteixen diàriament. Els objectes representen dos tipus d'elements. Per una banda, aquelles coses que els han permès adaptar-se als canvis, i per l'altra, tot allò que sempre ha format part de la seva vida i que ara, en fer-se grans, simbolitzen aquella pau i tranquil·litat que tots esperem tenir quan arribem a aquesta edat. L'opció d'extreure els objectes dels plans generals ve del meu interès pels elements que ens rodegen i pel que representen en les nostres vides. Un record, la fotografia d'un ésser estimat, una ràdio, una tassa, una llanterna. Cada objecte juga un paper que sol anar més enllà del que aparentment és. Cada objecte té una història.» Us oferim un tast d'aquest projecte premiat per l'Exposició virtual del Centre Cívic Pati Llimona.
1. Quan es desperta, la mare engega la ràdio que sempre té entre el capçal del llit i el seu coixí, i es queda una estona més al llit escoltant les notícies. La ràdio l'acompanya des de fa quaranta anys. Fins i tot se l'ha arribat a emportar a l'hospital.
2. El pare no perdona l'afaitat diari. Fa disset anys li van regalar una màquina d'afaitar nova, però fa servir la vella. "És bona i funciona bé". L'altra la guarda per a quan es faci gran. Té vuitanta-dos anys.
3. Mentre esmorza, la mare aprofita per mirar els mems que li envien les seves amigues per reenviar-me'ls a mi. També aprofita per veure els vídeos dels seus nets, els meus fills.
4. Al pare li agrada estar informat. L'hora de l'esmorzar és una bona hora per saber què ha passat al món mentre dormia. La televisió sempre ha tingut un paper important a la seva vida. Ell era electricista i va ser dels primers a muntar i vendre televisors. Recorda els noms de totes les persones que li'n van comprar un. En va vendre gairebé cinc-centes unitats.
5. El racó del pare és el sofà. Ara, més que mai, hi fa la migdiada. Sempre després de menjar unes anous. És el seu capritx diari. Anous collides al poble. Les altres no són igual de bones. No recordo haver vist mai buit el cistell dels fruits secs. A casa, el tió caga anous.
6. Que la mare sàpiga utilitzar el mòbil i la tauleta els permet estar connectats amb nosaltres en tot moment. Les videoconferències amb els nets poden arribar a ser d'una hora. Tot i la distància, els nens tenen una relació molt especial amb els avis.
7. En total, tots dos prenen vint pastilles diàries. Al pare no li agrada gaire prendre-les. La mare li recorda que sense els medicaments i l'exercici cap dels dos hauria pogut gaudir de la vellesa com fan ara.
