L'art de créixer

Foto: Catorze

“No passa que et despertis i t’hagis tornat papallona”. Créixer, l’amor, ser dona, renéixer després del dolor, aprenentatge i violència. Amb aquest material, la poeta canadenca Rupi Kaur (Panjab, Índia, 1992) escriu i dibuixa a El sol i les seves flors (Ed. Empúries), traduït per Bel Olid, una reivindicació de la dona profundament contundent filada amb senzillesa i sensibilitat.

vaig sentir-me bonica fins als dotze
quan va començar a madurar-me el cos com una fruita nova
i de sobte
els homes em miraven els malucs acabats de néixer i salivaven
els nens no volien jugar a cuit i amagar a l’hora del pati
volien tocar totes les parts noves
i desconegudes que tenia
les parts que no sabia com vestir
que no sabia com portar
i que mirava d’enterrar entre les costelles

tetes
deien
i odiava la paraula
odiava que em fes vergonya dir-la
que encara que es referís al meu cos
no em pertanyés
els pertanyia a ells
i la repetien com si
fos un mantra
tetes
va dir
ensenya-me-les
aquí no hi ha res a veure tret de culpa i de vergonya
miro de podrir-me a la terra que tinc sota els peus
però encara soc al davant
dels seus dits com ganxos
i quan ataca per adelitar-se en les meves mitges llunes
li mossego l’avantbraç i decideixo que odio aquest cos
dec haver fet alguna cosa horrible per mereixe’l

quan torno a casa li dic a la mare
els homes del carrer estan afamats
em diu
que no em vesteixi amb els pits penjant
em va dir als nois se’ls despertarà la fam si veuen fruita
diu que m’assegui encreuant les cames
com fan les dones decents
o els homes s’emprenyaran i es barallaran
va dir que puc estalviar-me problemes
si aprenc a comportar-me com una senyoreta
però el problema és
que no té cap sentit
no em puc ficar al cap
que hagi de convèncer la meitat de la població
mundial
que el meu cos no és el seu llit
tinc feina a aprendre les conseqüències de ser dona
quan hauria d’estar aprenent ciència i mates
m’agrada fer la roda i gimnàstica i no m’imagino
anar pel món amb les cames tancades
com si amaguessin un secret
com si acceptar les parts del meu cos
els convidés a tenir pensaments untuosos
no em sotmetré a la seva ideologia
perquè dir-nos putes és cultura de la violació
lloar les verges és cultura de la violació
no soc un maniquí en un aparador
de la teva botiga preferida
no pots vestir-me ni
llençar-me quan estigui gastada
no ets cap caníbal
el que fas no és responsabilitat meva
t’has de controlar tu

quan torno a l’escola
i els nois li xiulen al meu cul
els empenyo i els faig caure
potes enlaire
i els dic desafiadora
tetes
la cara que fan no té preu