Fins fa un any i mig, la història d’un virus que deixava milions de morts a tot el món i milers de milions de persones tancades a casa, aïllades les unes de les altres, amb por i un futur desdibuixat, ens hauria semblat una exageració, una història de ciència-ficció. Avui, a 2021, hem après que les ficcions com aquesta poden fer-se realitat i que el futur pot ser diferent de com l’imaginàvem. Després d’un any de pandèmia, encara convalescents del xoc però amb ganes de mirar endavant, el festival Kosmopolis es converteix en un espai de retrobada i de reflexió col·lectiva sobre el nostre futur.
Del 16 al 20 de juny, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ens convoca a una festa de la paraula que posa èmfasi en la ciència-ficció com a gènere literari que, lluny dels prejudicis i complexos, travessa fronteres i tradicions. Ho fa aprofitant la coincidència en l’espai i el temps amb les exposicions Mart. El mirall vermell i Ciència fricció, apostant per la presencialitat de les activitats i comptant amb la complicitat dels més de cent autors, tant consagrats com noves veus, que ens ajudaran a trobar les paraules d’una literatura per a l’era de l’emergència climàtica. En podeu consultar la programació completa al web i us en descobrim 14 propostes.
1. La lluna és una novel·la, amb Fatoumata Kebé i Laura Rosel.
16 de juny a les 18 h, Sala Teatre del CCCB.
Fatoumata Kébé va descobrir l’espai gràcies a l’enciclopèdia astronòmica dels seus pares, i des d’aleshores no ha parat de mirar el cel i estudiar les estrelles. A L’altra cara de la Lluna (Angle Editorial / Blackie Books) l’astrofísica francesa ret homenatge al nostre satèl·lit bastint una història cultural de la Lluna en format de novel·la. A Kosmopolis, Kébé explicarà mites i llegendes de diverses civilitzacions dedicats a la reina de la nit, però també abordarà la cursa espacial o la influència que la Lluna ha tingut en les pel·lícules, les cançons i fins i tot el nostres llenguatge. En aquest viatge a la Lluna l’acompanyarà la periodista Laura Rosel.
2. Mil Sibil·les, amb Maria Arnal, José Luis de Vicente, Eduard Escoffet i Eulàlia Fantova.
16 de juny a les 21:30 h, Pati de les Dones.
La veu de la Sibil·la ha creuat els segles i el Mediterrani advertint els humans de la inevitabilitat de la fi i anunciant els renaixements que vindran. Aquesta profecia de l’apocalipsi, que s’ha cantat en llatí i en català, ha anat passant de generació en generació durant un mil·lenni. Per què va ser perseguida? Per què s’ha recuperat? Mil Sibil·les és una conferència performativa en què Maria Arnal, José Luis de Vicente i Eduard Escoffet, acompanyats de la mezzosoprano Eulàlia Fantova, exploraran les històries que s’amaguen darrere d’aquest fascinant personatge mil·lenari, atenent les dimensions místiques, filosòfiques i feministes d’aquest insòlit ritu pagà.
3. Oblideu Shakespeare, amb Maggie O’Farrell, Gemma Ruiz Palà i Begoña Gómez Urzaiz.
17 de juny, a les 19:30 h, Pati de les Dones i emissió en línia.
L’escriptora Maggie O’Farrell ha mostrat sempre una particular mirada sobre la mort i la pèrdua, i ho ha tornat a fer en el seu últim llibre, Hamnet (L’Altra Editorial / Libros del Asteroide), una novel·la enlluernadora que ens revela què i qui hi podria haver al darrere de Hamlet, la tragèdia més cèlebre de tots els temps. En aquest obra, el dolor del príncep de Dinamarca és en realitat el dolor d’un pare, el mateix Shakespeare, incapaç de pair la pèrdua d’un fill, però O’Farrell el deixa a l’ombra d’un personatge molt més extraordinari: Agnes, la mare de la criatura, una dona plena d’humanitat que encara té els poders de la natura a les mans. L’autora conversarà amb Gemma Ruiz Palà i Begoña Gómez Urzaiz de la immersió que va fer en el teatre elisabetià, de la misogínia dels biògrafs i del seu descobriment del món dels sabers naturals. A més, s’estrenarà la peça audiovisual Cura, amb text de Lisa Appignanesi i imatges de Neus Ballús, que forma part del projecte Un vocabulari per al futur.
4. L’únic que em cal és imaginar, amb Oriol Sauleda, Marcel·lí Bayer i Alexandra Garzón.
17 de juny a les 21:30 h, Pati de les dones.
Oriol Sauleda ha publicat diversos llibres de poesia però allà on és un veritable pioner és en l’àmbit de la improvisació poètica. Acompanyat del músic Marcel·lí Bayer i la videocreadora Alexandra Garzón, proposa un viatge pel cosmos només amb les paraules en un recital amb enlairament del lèxic i constel·lacions de metàfores que s’anirà construint improvisadament.
5. Escriptura en turbulència, amb Lana Bastašić, Tatiana Țîbuleac i Xènia Dyakonova.
18 de juny a les 20 h, Sala Teatre.
Lana Bastašić i Tatiana Țîbuleac, guanyadores del Premi de Literatura de la Unió Europea i dues de les autores amb més potencial del continent, compartiran escenari, amb Xènia Dyakonova, per parlar de literatura i turbulències. Turbulències vitals, perquè els seus llibres són plens de personatges extrems i relacions disfuncionals, però també, de turbulències sociolingüístiques, ja que les relacions que mantenen amb les respectives llengües literàries són també molt militants: Bastašić escriu en serbocroat, una llengua que «tècnicament no existeix», i Țîbuleac ho fa en romanès tot i haver estat criada en rus, «una llengua que no vaig triar mai». A més, en aquesta sessió s’estrenarà la peça audiovisual Eunoè, amb text de Marina Warner i imatges d’Alba Cros. Aquesta peça forma part del projecte Un vocabulari per al futur.
6. Lectura, entre el goig i la necessitat, amb Sebastià Portell, Joaquín Rodríguez i Angelina Cabré.
18 de juny a les 11 h, Sala Teatre.
Des d’abril, els escriptors Sebastia Portell i Joaquín Rodríguez condueixen un club de lectura virtual a Tellfy sobre les seves obres on els participants, els professionals de les biblioteques públiques catalanes, dialoguen amb els autors a través d’un xat i per videoconferència. Els dos autors conversaran sobre els seus punts de vista, diferents i alhora complementaris, sobre la lectura en aquest acte moderat per Angelina Cabré, directora de la Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall.
7. L’univers va començar com una alenada, amb Ted Chiang, Carme Torras i Toni Pou.
18 de juny a les 19 h, Pati de les Dones.
La literatura és una eina magnífica per enfrontar-se a les grans preguntes filosòfiques. Però ha de ser literatura de qualitat, com els contes de Ted Chiang, un dels autors de ciència-ficció més aclamats avui dia. Les seves narracions se situen exactament a mig camí entre la ficció especulativa i la filosofia, entre l’alta literatura i la divulgació científica i funcionen com a al·legories o artefactes per explorar els grans dilemes filosòfics de la nostra era, com ara la bioètica, la realitat virtual, el lliure albir i el determinisme, els viatges en el temps o els usos de la intel·ligència artificial. Chiang participarà virtualment a Kosmopolis per parlar del seu últim recull, Exhalació (Mai Més / Sexto Piso), i conversarà amb la científica i escriptora Carme Torras i el periodista Toni Pou sobre el poder de la ciència-ficció per fer planeres i atractives les premisses filosòfiques més complexes.
8. De Big Bangs, cíborgs i poesia, amb Pau Riba, Neil Harbisson, Núria Martínez-Vernis, Oriol Sauleda i De Mortimers.
18 de juny a les 21:30 h, Pati de les Dones.
Pau Riba ha publicat aquest 2021 el llibre Història de l’univers (Males Herbes), un «poema científic» que explica la història del cosmos des del Big Bang fins als cíborgs i la intel·ligència artificial, en un viatge de 13.800 milions d’anys. L’incombustible cantautor discutirà les seves teories en aquest show literari amb Neil Harbisson, la primera persona reconeguda com a cíborg del planeta, els poetes Núria Martínez-Vernis i Oriol Sauleda recitaran fragments del llibre i nous materials que Riba ha escrit per a l’ocasió, i De Mortimers l’acompanyaran per interpretar cançons d’àlbums com Jo, la donya i el gripau o Electròccid àccid alquimístic xoc i Cosmossoma.
9. «Bioscopi: interespècies» en família
19 i 20 de juny a les 10:30 h, Sala 1.
Com seran les espècies que habitaran el planeta en el futur i quines relacions mantindran entre elles? Com ha demostrat a bastament la ciència-ficció, la fabulació i la fantasia són eines poderoses per pensar críticament el món. Un taller familiar per imaginar noves formes de vida capaces d’habitar llocs inhòspits per als éssers humans: des de la superfície gelada, radioactiva i àrida del planeta Mart fins als oceans d’un planeta Terra ferit i amenaçat per la crisi climàtica. A partir d’exercicis d’animació en stop-motion i també d’intel·ligència artificial, cadascun dels exercicis que es proposaran s’acompanyaran d’algunes idees clau sobre biologia evolutiva que el biòleg Alex Richter-Boix ha articulat per ajudar-nos a prendre decisions en el procés de creació d’aquestes noves formes de vida.
10. Viatge a Mart. Primera parada.
19 de juny a les 11:30 h, Sala Teatre.
Cinc grups de creadors i creadores, activistes, pensadores i joves que han migrat sols han configurat durant tres mesos la tripulació d’una missió metafòrica a Mart. Ho han fet per reflexionar sobre la mateixa experiència del viatge i sobre el futur que tenim en comú. Ara fan una primera parada en aquesta expedició interplanetària per compartir els seus interrogants, la seva experiència i les seves creacions col·lectives. També s’estrenaran cinc peces audiovisuals de les quals són protagonistes, dirigides per l’artista Tanit Plana amb la col·laboració de la coreògrafa Candela Capitán i el generalista 3D Guillermo Enforma, que se sumen al projecte de creació audiovisual Un vocabulari per al futur.
11. Sembrant ficcions, escriptura en viu a partir de Donna Haraway, Ursula K. Le Guin i Octavia Butler.
19 de juny a les 12:30 h, al Hall del CCCB.
Partint dels universos i les idees de Donna Haraway, Ursula K. Le Guin i Octavia E. Butler, Inés Macpherson comissaria aquesta experiència d’escriptura en viu, única i improvisada, en què Helen Torres, Pol Guasch i Francisco Jota-Pérez encarnaran tres punts de vista diferents, per tal de veure com la ficció pot ser una manera de reflexionar i reconfigurar la nostra relació amb la Terra, amb els altres i amb nosaltres, des de la identitat individual fins a la visió col·lectiva d’un univers interconnectat. Els tres autors dialogaran amb la professora Teresa López-Pellisa sobre aquesta experiència i els universos creatius de les autores que l’han inspirat.
12. Extraordinàries, amb Elisenda Solsona, Elena Bartomeu, Cristina Xifra, Elena Polanco i Ricard Ruiz Garzón.
19 de juny a les 17:30 h, Pati de les Dones.
La ciència-ficció en català s’està començant a omplir d’autores extraordinàries. Ricard Ruiz Garzón, editor d’Extraordinàries (Males Herbes), conversarà amb Elisenda Solsona, Elena Bartomeu, Cristina Xifra i Elena Polanco, quatre escriptores que conreen el gènere des de plantejaments diversos i que han format part d’aquesta primera antologia de dones de la ciència-ficció catalana.
13. Els traductors de somnis, amb Mia Couto, José Eduardo Agualusa i Tania Adam.
19 de juny a les 19:30 h, Pati de les Dones i emissió en línia.
Mia Couto i José Eduardo Agualusa són dues de les figures més respectades de les lletres africanes i tots dos han descrit confinaments voluntaris o involuntaris en algunes de les seves novel·les més celebrades. A Kosmopolis, junts per primera vegada parlaran de la seva literatura inconfusible que arrela en el realisme màgic per desplaçar el centre i explicar d’una manera nova els conflictes presents al continent. Tots dos autors conversaran amb la periodista Tania Adam, fundadora de Radio Africa Magazine, sobre el poder de la fantasia i la sàtira, però també sobre el futur i les perspectives del continent.
14. Missatgers de l’espai. Werner Herzog i Clive Oppenheimer presenten Fireball: Visitors from Darker Worlds.
20 de juny a les 19 h. Hall del CCCB.
Werner Herzog torna a Kosmopolis per conversar amb el vulcanòleg Clive Oppenheimer sobre el tercer documental que roden plegats, Fireball: Visitors from Darker Worlds, una investigació sobre el significat cultural dels meteorits, l’impacte que els seus cràters han tingut per a la humanitat i tot allò que n’ha pogut aprendre la ciència. Com sempre, Herzog és el narrador d’aquesta aventura apassionant, que els ha portat des de l’Antàrtida fins a la península del Yucatán, seguint l’impacte de l’asteroide que suposadament va extingir els dinosaures. L’acte a Kosmopolis serà una de les poques oportunitats de gaudir d’aquest viatge en pantalla gran i conversar en directe amb els seus directors, una trobada que moderarà la crítica de cinema Violeta Kovacsis.
