La primavera de cada any des d’en fa vuit, a les ciutats d’Olot i de Girona hi floreix el MOT, un festival de literatura d’abast nacional que aposta per la divulgació literària i acosta primeres figures nacionals i internacionals de l’àmbit literari a les comarques gironines i als seus lectors. Cada edició del MOT està dedicada a una temàtica específica que va més enllà dels clàssics gèneres literaris i que serveix de fil conductor. El de l’edició d’aquest 2022, comissariada per Maria Bohigas i Roser Vernet, és la ruralitat i, sobre la literatura lluny de les urbs, els seus tempos i llenguatges, del 17 fins al 26 de març, el festival posa el focus en com el món rural reclama una presència i una veu que esdevé necessària en un món que ens cal reaprendre a habitar. La programació completa de xerrades, rutes literàries, clubs de lectura i exposicions es pot consultar al web del festival. Fem un recorregut per 14 propostes que hi trobarem.
1. Història i memòria d’un paisatge, conversa amb Joan Francesc Mira i Joan Nogué
Dijous 17 març – 18:00 h, Sala El Torín (Olot). Entrada lliure amb inscripció prèvia, també emissió en línia.
A El tramvia groc, Joan Francesc Mira escriu les memòries d’infància d’un escriptor que va conèixer una forma mil·lenària de vida, la dels pagesos de l’Horta de València. Al costat del record hi ha la reflexió d’un antropòleg amb imaginació històrica per a qui un paisatge és una sedimentació de vides. Conversarà amb Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona i ha estat director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.
2. La Tierra vive y en ella la sangre de los antepasados, conversa amb Elicura Chihuailaf i Txalo Toloza-Fernández.
Dijous 17 març – 20:00 h, Sala El Torín (Olot). Entrada lliure amb inscripció prèvia, també emissió en línia.
El poeta Elicura Chihuailaf va créixer a l’Araucania, en un entorn rural on la tradició maputxe era viva. La seva obra, escrita en mapudungun i castellà, s’hi abeura i la transmet, en forma d’oralitura, als membres d’una cultura que n’ha depredat secularment el territori. Conversarà amb el xilè Txalo Toloza-Fernández sobre els conflictes que tensen aquesta situació i l’horitzó que s’hi construeix.
3. Fugida i etern retorn, conversa amb Yan Lianke, Manel Ollé i Ricard Planas.
Divendres 18 març – 20:00 h, Sala El Torín (Olot). Entrada lliure amb inscripció prèvia, també emissió en línia.
Yan Lianke és un dels escriptors més reconeguts de la Xina contemporània. Escriure va ser una manera de fugir del món rural i de la fam, però les seves novel·les retornen una i altra vegada a la vida pagesa de les muntanyes de Balou, ritmada per la sequera, les plagues i els somnis. L’autor conversarà, virtualment, amb el professor d’estudis xinesos a la Universitat Pompeu Fabra Manel Ollé i Ricard Planas, llicenciat en Estudis Asiàtics, màster en Estudis Xinesos i codirector de l’editorial Les Males Herbes.
4. Ver-MOT: De qui és la terra?, amb Miquel Martín i Serra, Maica Rafecas, Llucia Ramis i Toni Orensanz.
Dissabte 19 març – 12:00 h, Plaça de Braus (Olot). Entrada lliure amb inscripció prèvia.
A les novel·les La drecera, Les possessions i El setembre i la nit, Martín i Serra, Ramis i Rafecas aborden el conflicte creat pel canvi d’ús d’una terra i allò que provoca. Podar una vinya a punt de convertir-se en polígon industrial. Tirar a terra la paret d’una futura urbanització. Esborrar un camí, o una vida. Conversaran fent el Ver-MOT amb el periodista i escriptor Toni Orensanz.
5. Convocant l’esperit de Víctor Català, conversa amb Núria Bendicho, Carlota Gurt i Mita Casacuberta.
Dissabte 19 març – 18:00 h, Sala El Torín. Entrada lliure amb inscripció prèvia, també emissió en línia.
Les escriptores Núria Bendicho, amb Terres mortes, i Carlota Gurt, amb Sola, manifesten una germanor literària amb Víctor Català. Mita Casacuberta, especialista en Modernisme, explorarà amb elles aquesta filiació i, com cent anys més tard, la força d’un lloc continua determinant els destins.
6. Veus del MOT.
Les Veus del MOT són una sèrie de vídeos breus en què autors convidats pel festival com Anna Ballbona, Toni Sala, Selva Almada, Eva Baltasar o Paolo Cognetti s’adrecen directament als lectors per reflexionar sobre com la ruralitat és present a la seva obra, juntament amb la lectura d’un fragment d’aquesta. Els clips s’han concebut com una primera presa de contacte entre autor i lector, una rebuda i introducció a les converses que mantindran en el marc del festival. Es poden veure totes en aquesta llista de reproducció.
7. Eren bruixes?, conversa amb Fernanda Melchor i Brenda Navarro.
Dijous 24 març – 20:00 h, Biblioteca Carles Rahola (Girona). Entrada lliure amb inscripció prèvia, també emissió en línia.
L’origen de la novel·la que ha donat fama a Fernanda Melchor, Temporada de huracanes, és l’assassinat d’una dona “perquè era bruixa”, segons afirma l’assassí. Però el protagonista real de la novel·la és d’un poble de Veracruz enmig de conreus de canya, proper als pous de petroli. Formes tradicionals de violència conviuen amb les noves i condicionen brutalment la vida de les dones. Conversarà amb la sociòloga i economista feminista mexicana Brenda Navarro.
8. El bosc i el polígon, conversa amb Anna Ballbona, Ramon Mas i Adolf Beltran.
Divendres 25 març – 18:00 h, Biblioteca Carles Rahola (Girona). Entrada lliure amb inscripció prèvia, també emissió en línia.
Filla d’un mas de carlins incrustat en un polígon industrial; fill d’un poble sense horitzó on la vida sembla haver-se retirat al bosc: són adolescències ben recents que inspiren No soc aquí i Afores, novel·les d’Anna Ballbona i Ramon Mas, respectivament. Dues històries en què les mutacions del món rural han convertit els sedentaris en desplaçats sobre les quals els autors conversaran amb el periodista Adolf Beltran.
9. Heretar la terra, conversa amb Teresa Ibars, María Sánchez i Rosa Cerarols.
Divendres 25 març – 20:00 h, Biblioteca Carles Rahola (Girona). Entrada lliure amb inscripció prèvia, també emissió en línia.
Al camp, les dones poden ser factor de transmissió i arrelament tant com factor de canvi. Ho observen dues autores de textos testimonials: Teresa Ibars, arxivera que fa parlar el paisatge com un document expressiu i María Sánchez, veterinària que fa la crònica quotidiana d’una continuïtat reconeguda amb diversos premis, entre els quals el Premi Fundació Princesa de Girona de les Arts i Lletres 2021 per la seva tasca com a poeta, escriptora i activista en defensa de la cultura rural, i especialment del paper oblidat de les dones al camp.
10. Ver-MOT: Veus i silencis transiten territoris fronterers, amb Toni Sala, Francesc Serés, Joan Todó i Montserrat Serra.
Dissabte 26 març – 10:30 h, Safareig públic de Santa Eugènia (Girona). Entrada lliure amb inscripció prèvia.
Sala, Serés i Todó escriuen la crònica d’un temps i d’un lloc a través de gèneres a cavall entre la ficció i l’assaig, on el repte és transcriure les veus dels espais difosos amb fronteres tangibles i intangibles. Tots tres conversaran amb la periodista i editora Montserrat Serra després de la ruta literària per les hortes de Santa Eugènia amb lectures de poemes sobre temàtica rural del col·lectiu de poetes de les Nits Literàries de Can Ninetes. L’activitat es clourà amb la literatura musicada per cantautors de Santa Eugènia.
11. A pasturar, conversa amb Eva Baltasar, Gabi Martínez i Àgueda Vitòria.
Dissabte 26 març – 18:00 h, Biblioteca Carles Rahola (Girona). Entrada lliure amb inscripció prèvia, també emissió en línia.
Què hi busquen, al món rural, els que hi arriben fugint de la ciutat? Àgueda Vitòria en parlarà amb dos escriptors que van viure fent de pastors durant una breu temporada i que ho han novel·lat: Gabi Martínez des d’una preocupació mediambiental a llibres com llibres En la barrera, Sólo para gigantes, Animales invisibles, Las defensas, Un cambio de verdad i Naturalmente urbano; Eva Baltasar, des d’una exploració personal al tríptic integrat per Permagel, Boulder i Mamut.
12. Muntanyes regalades, conversa amb Paolo Cognetti i David Guzman.
Dissabte 26 març – 20:00 h, Biblioteca Carles Rahola (Girona). Entrada lliure amb inscripció prèvia, també emissió en línia.
Paolo Cognetti és un autor que ha esdevingut un referent, des de la reflexió i l’experiència pròpia, de com establim la relació amb la natura des de la cultura. La seva obra tracta de la solitud dels grans espais com a sinònim de llibertat i de la muntanya més enllà de la condició de refugi, com a lloc on reaprendre a pensar-nos. Conversarà amb el periodista cultural especiallitzat en literatura i música David Guzman.
13. MOT INS.
Per acostar la literatura i la creació als joves de secundària des de propostes vivencials que l’allunyen de l’obligatorietat de l’aula, oferir-los experiències creatives en espais culturals de la ciutat i promoure la socialització entre joves de diversos centres al voltant de la literatura, el MOT INS ofereix una setmana d’experiències literàries a alumnes de secundària i batxillerat amb xerrades i tallers de creació i experimentació. El projecte és fruit de l’aliança amb centres de secundària de la Garrotxa i el Gironès i els serveis educatius d’ambdues comarques.
14. Camins del MOT: Josep Pla a Llofriu.
Dissabte 2 abril – 12:00 h, Centre Cultural Bassa Rocas (Llofriu).
El +MOT aplega activitats que programen altres entitats i que es relacionen amb el festival, analitzant i reflexionant sobre ruralitat des del seu espai. Una d’aquestes propostes és aquesta ruta guiada pels racons de la població acompanyats de la literatura de l’autor, una passejada per descobrir els seus lligams, descobrir els carrers i espais del casc antic, i recórrer els voltants del nucli per contemplar l’entorn i el paisatge des de posicions privilegiades.
Una de les converses que han servit de pròleg al Festival MOT 2022, en què Pep Divins i Raül Garrigasait paren l’orella a les paraules que sorgeixen de paisatges i llocs concrets, mots que expressen un món i una forma de vida als quals, lluny dels diccionaris.
