Foto: PrincessCCCC
Sembla, de cop, que la vida s’esfondra
prò en un racó entenebrit hi somriu
una ironia petita que diu
que hi ha catàstrofes molt més profondes
que el cataclisme tan melodramàtic
on vas plorant el teu buit (ai) nostàlgic.
Tot el que és viu…
mira endavant amb instints orgiàstics
per subsistir en l’endemig de les ombres
amb un instint obstinat i fantàstic.
I sobreviu!
Mires endins perquè res no et conforta
i és cap enfora on es troba el motiu.
Venen uns temps que ens reclamen actius:
quan la justícia se’ns torni deforme,
quan la natura se’ns mori de fàstic
i ens asfixiïn com una anaconda,
i les gallines es posin a pondre
bosses de plàstic
imperatiu.