Mare, si fos mariner

Sílvia Bel recita Miquel Martí i Pol.

Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n’iria mar endins
tot sol amb la meva barca;
el vent fóra un crit de goig,
la vela, coloma blanca,
el cor, d’un blau com d’encís
i els ulls, d’un verd esperança.
Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n’iria mar endins
tot sol amb la meva barca.
Us faria adéu al port,
un adéu ple d’enyorança,
entre l’escàlem i el pit
me’n duria el goig de l’aire,
la verdor fina dels pins,
la llum de les vinyes clares…
Mare, si fos mariner,
tot sol amb la meva barca
iria a cercar l’amor
per ports i cales llunyanes,
gallardet a dalt del pal
perquè encaminés la passa,
i olor de fonoll marí
entre el meu pit i l’escàlem.
L’amor seria molt lluny,
si en caldrien de jornades!;
de nits guaitaria el cel,
de dies, la mar tan blava;
veuria passar vaixells
vinguts de terres estranyes.

—Doncs on aneu, mariner,
tot sol amb la vostra barca?
—Cerco l’amor, que bé prou
sé com m’espera i demana.
Cerco l’amor, ai companys!,
per’xò m’empeny l’esperança.
Mare, si fos mariner,
iria amb la meva barca
cercant amb delit l’amor
per mars de somni i rondalla.

L’amor seria al seu port
esperant-me, tota blanca.
La vela, de lluny a lluny,
cridaria l’arribada
i el vent desfaria en llum
les trenes d’or de la tarda.
—Amor —li diria jo—,
guaita la mar, ampla i clara:
ella m’ha dut al teu port,
ella ens farà de companya;
el camí de retornar
serà un petó que s’allarga,
jo llegiré en els teus ulls
tot el que espero i em manca
i el viu del cor serà fresc
com una rosa que es bada.
Tornarem al mateix port
d’on vaig sortir per trobar-te;
hi tornarem llavimuts
un dia en caient la tarda;
tu tindràs el cabell pur,
jo, la pell un xic colrada,
i el nostre retorn, el gust
d’una música llunyana.

Mare, si fos mariner,
tot sol amb la meva barca,
iria a cercar l’amor
per mars de somni i rondalla.