L’altra cara de la pandèmia és arribar en metro a plaça Catalunya, passar entremig de les cues de vacunació de la facultat de filosofia de la UB i arribar al CCCB amb la mateixa sensació d’una aventura extraplanetària. No portem escafandre però sí mascareta. Comença el Kosmopolis, festival de literatura avançada, celebració del retrobament i de la fi de l’streaming. Això últim m’ho invento, encara hi haurà alguns actes on els participants s’expressaran a través de les pantalles, però la gran majoria hauran fet el viatge com es feia al segle XXI prepandèmic i el públic farà acte de presència.
Ja no me’n recordo què significava acreditar-se i estar amb altres persones en el marc d’un festival. És molt emocionant, més si el lema d’aquesta edició és “la literatura que ve”, que posa èmfasi en la ciència-ficció com a gènere literari. Com si no visquéssim tots en una distopia. Potser no és la literatura que ve, sinó la que vivim en un present. Molts dels autors que participaran en aquesta edició del Kosmopolis ja havien dibuixat escenaris semblants.
El primer acte de la jornada inaugural arriba amb els típics desajustos postpandèmics. Havia de ser una conversa dirigida per Laura Rosel amb Fatoumata Kebé. Una científica reputada en l’àmbit de l’astrofísica, futura astronauta, autora de L’altra cara de la Lluna (Angle Editorial / Blackie Books), una història cultural de la Lluna que es llegeix com una novel·la apassionant. Doncs bé, la conversa no la dirigeix Laura Rosel sinó Albert Forns. També se’ns informa que se suspèn l’acte Mil sibil·les que havia de tancar la jornada. Ja no ens sorprenen ni els canvis ni les cancel·lacions d’última hora. Per això també ens estem vacunant.
Dins la sala s’ocupen tots els seients permesos, els focus cauen sobre l’escenari i comença l’acte com si res no hagués passat, però el diàleg costa de fer fluir i es nota certa incomoditat entre els assistents. El guió pensat per la periodista i ara en mans del substitut vol ser una metàfora de les fases lunars. Fatoumata Kebé respon a les preguntes que oscil·len entre els mites i les certeses científiques, el pes de la lluna en moments històrics recents com la guerra freda i la seva etimologia. Explica com la lluna tampoc s’ha escapat de la manipulació amb finalitats populistes. Curiosament ha tornat a l’escenari dels viatges espacials sota el mandat de Donald Trump. És emocionant el moment en què explica com s’ha postulat per ocupar una plaça d’astronauta de l’Agència Espacial Europea. Tenim davant algú que possiblement trepitjarà la lluna de nou. Especula sobre la possibilitat que una base lunar sigui el primer pas cap al salt a Mart. Però acaba l’hora just quan l’audiència havia renunciat a la gravetat i ja estava viatjant pel sistema solar. Hem hagut de fer un aterrament sobtat i tornar a la realitat de les cues que, ara sí, fem civilitzadament per la signatura de llibres.
Kosmopolis se celebra del 16 al 20 de juny al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). El festival convoca a una festa de la paraula que posa èmfasi en la ciència-ficció com a gènere literari que, lluny dels prejudicis i complexos, travessa fronteres i tradicions. Ho fa aprofitant la coincidència en l’espai i el temps amb les exposicions Mart. El mirall vermell i Ciència fricció, apostant per la presencialitat de les activitats i comptant amb la complicitat dels més de cent autors, tant consagrats com noves veus, que ens ajudaran a trobar les paraules d’una literatura per a l’era de l’emergència climàtica. En podeu consultar la programació completa al web i a Catorze us en descobrim 14 propostes.
