Mai

La pell se'n va,/ ja no ens trobarem més

Arxivat a: Poesia, Biblioteca

Felícia Fuster va néixer a Barcelona el 7 de gener del 1921 i va morir a París el 4 de març del 2012. Recordem la poeta, pintora i traductora llegint-ne un poema.
 

Foto: ♒ ♒ ♒ ♒


No tinc rellotge ni destí.
Tinc fred; en el meu test gelat
no hi creix cap mot per abrigar-me,
només el gran desert dels telegrames muts
del àugurs o dels nàufrags.
El passaport que riu ja no m’inventa
el cordam
dels viatges ni el llapis de color,
inútil,
damunt les meves mitges
blanques. Hauré d’anar-me’n, sí,
a peu.
Avar com l’heura, el tren no passa.
Tant és.
Si algú em veiés creuar els records
li diria: detura’m
i digue’m què no sóc, què ja no porto.
No tinc rellotge ni destí,
ni mocador de llet, ni cel de pomes.
Els peus, feixucs, em cauen.
El cap
em pesa com un món. I se’m desfulla.
La pell se’n va,
ja no ens trobarem més.
Tinc fred. Tinc por. Tinc aquell fred
immens, que sols el cor
mesura. El que no donen més que els vius.
El fred que no s’enterra.
Mai.

Del llibre Aquelles cordes del vent.
 

Foto: Fundació Felícia Fuster

Comentaris

    Anònim Gener 7, 2016 2:00 pm
    M,agrada, no el coneixia
    Anònim Gener 8, 2016 7:19 pm
    Un poema colpidor. Impressionant!!

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Foto: Universitat de Barcelona
Schubert i Txaikovski al Paranimf
L'Orquestra de la UB ofereix el concert inaugural del Cicle de Música a la Universitat
Més entrades...
Hem sobreviscut
14 fotografies de dones fortes i valentes que han superat el càncer de mama
Més entrades...