L'Espai Expositiu Les Corts (plaça Comas, 18, Barcelona) acull fins al 2 de juny una exposició dels manuscrits de la poeta Maria-Mercè Marçal, que s'exhibeixen al costat de l'obra impresa. La mostra es pot visitar els dies feiners de les 10 del matí a les vuit del vespre.
Foto: © bpdisseny
Foto: © bpdisseny
Com eixida de sobte del capell
Com eixida de sobte del capell
-Tot Buit- del Gran Prestidigitador
m'aparegueres
viva
entre les cuixes.
No hi feia res que jo t'hagués ofert
el meu ventre per fer de doble fons
com la llana més flonja,
com un guant
que emmotllés, ben fidel, el teu creixent.
(I ara la pell, sovint, em va baldera.)
Ni tampoc que la màgica vareta
fos el meu nom, absolut i tallant,
forçant l'espai, entre els queixos serrats
dels vells cavalls de l'ordre.
(I ara, sovint, el nom se'm fon, sota la sang.)
Ni el salt mortal sense xarxes que em duia
a l'altra banda de l'estranya pista
mentre el món, dins del meu cos obert,
era un cor desbocat, com si una mina
sobtadament dinamitada
adollés el seu riu subterrani,
vius metalls missatgers del pou més cec.
(I ara, sovint, camino ran de terra.)
No hi feia res: de tot se'm destronava
a favor del Prodigi insurgent,
brillant usurpador que m'arrencava,
d'entre les cuixes, clos, el teu secret.
Foto: © bpdisseny
Foto: © bpdisseny
Ombra rapaç
Si no fos el deler de l’esparver
i l’ull veloç del falcó que em percaça,
si no fos l’ombra de la meva passa
que m’estalona amb pas molt més lleuger.
Si no fos el falcó, i el falconer,
l’aigua, la set, quallades a la tassa,
si no fos la congesta que corglaça
l’alè roent del cor i del corser.
Si no fos l’esparver i el seu deler
que esparveren l’ullastre i l’olivarda,
si no fos el redall de la basarda
i el bec salaç que signa el meu terrer
et fitaria, amor, i el teu esquer
faria tendra l’hora més isarda.
Foto: © bpdisseny
Les xiquetes del meu poble
Les xiquetes del meu poble
seuen en cadira baixa
i amb lo davantalonet
i un drap tan llarg com un dia
sense pa-amb-xicolata,
si feien punt de cama,
si punt de cadeneta
o punt d'escapolari,
i cantaen allò
de "montañas nevadas".
Les dones del meu poble
de matinet al tros:
adés cullen patates,
adés arrenquen cebes
o aixafen terrossos
o se'n van a fer herba
per als conills o duien
farinetes als cotxos
o segó a la feram,
o apedacen llençols
o passen agulletes
o suquen pa amb vi i sucre
per con tórnon de costura
les xiquetes del meu poble.
