Foto: Shazeen Samad


Mare meva, que no ni sé on ets,
de qui només en tinc el nom…



Mare nostra que esteu en el zel
sigui santificat el vostre cony
l’epidural, la llevadora,
vingui a nosaltres el vostre crit
el vostre amor, la vostra força.
Faci’s la vostra voluntat al nostre úter
sobre la terra.
El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.
I no permeteu que els fills de puta
avortin l’amor, facin la guerra,
ans deslliureu-nos d’ells
pels segles dels segles,
Vagina.

Anem…






Poema inclòs en el llibre Missa pagesa

© Dolors Miquel
© Edicions 62, 2006

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ferry a febrer 20, 2016 | 11:16
    Ferry febrer 20, 2016 | 11:16
    Trobo que el poema és vertaderament encertat i no entenc la causa per la qual s'ha derivat tanta polèmica. Des del meu punt de vista la LLIBERTAT D'EXPRESIÓ és un fet clau a la societat d'avui dia i la defensa a l'abortament no hauria de generar cap disputa. Malgrat que alguns s'hagin sentit ofesos pel caràcter pejoratiu d'aquestes paraules enfront la seua ideologia, ho haurien de respectar. O és que mai s'han fet ofenses als ateus?
  2. Icona del comentari de: Anònim a març 31, 2016 | 23:12
    Anònim març 31, 2016 | 23:12
    No se puede emplear la fuerza moral de una oración para propagar una idea que puede ser tan digna como la misma.Por eso se ha de generar una estructura tanto lingüística como de contenido que la soporte.Si es potente por ella sola tendrá crédito,no se ha de apoyar en el descrédito.
  3. Icona del comentari de: Anònim a febrer 25, 2020 | 11:01
    Anònim febrer 25, 2020 | 11:01
    Aquesta paia té més força que tres toros

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa