A Maria-Mercè Marçal

Sabem, és clar, que ja res no serà/ com quan tu hi eres

Maria-Mercè Marçal va néixer el 13 de novembre del 1952 i va morir el 5 de juliol del 1998. Recordem la poeta i narradora llegint el poema que Miquel Martí i Pol li va dedicar un mes després que ella abandonés el món, el 9 d’agost del 1998.
 

Foto: Rowena Waack


Potser t’has allunyat per mantenir
viva com mai la presència des d’una
balma absoluta dels anys, o potser
som nosaltres, perduts entre foteses,
que hem desertat l’espai que compartíem.
Qui ens ho pot dir? La solitud és una
llenca de temps desmesurada i tràgica
que mai no dóna convincents respostes
i els sentiments ja no tenen l’encesa
fragilitat de quan tu els dibuixaves.
Sabem, és clar, que ja res no serà
com quan tu hi eres, i aquest buit, fal·laç
de massa cert, és l’espai on ressonen
desitjos i projectes i esperances
que assagen vanament de confegir
una ombra o un acord que et representi,
mentre dellà el mirall el fosc embruix
de la teva mirada ens acompanya.


 
Miquel Martí i Pol, Obra Poètica/4 1991-2003, (Edicions 62)
 

Comentaris

    liber fort perdomo Novembre 13, 2016 3:01 pm
    magnífico poema, quisiera comprender mejor el catalá para reconocer la sonoridad de la lengua. desde montevideo...

Nou comentari

Coneix la història de les científiques
El CosmoCaixa posa el focus en la imprescindible aportació de les dones al món científic
Més entrades...