Maria-Mercè Marçal va néixer el 13 de novembre del 1952 i va morir el 5 de juliol del 1998. Recordem la poeta i narradora llegint el poema que Miquel Martí i Pol li va dedicar un mes després que ella abandonés el món, el 9 d’agost del 1998.

Foto: Rowena Waack


Potser t’has allunyat per mantenir
viva com mai la presència des d’una
balma absoluta dels anys, o potser
som nosaltres, perduts entre foteses,
que hem desertat l’espai que compartíem.
Qui ens ho pot dir? La solitud és una
llenca de temps desmesurada i tràgica
que mai no dóna convincents respostes
i els sentiments ja no tenen l’encesa
fragilitat de quan tu els dibuixaves.
Sabem, és clar, que ja res no serà
com quan tu hi eres, i aquest buit, fal·laç
de massa cert, és l’espai on ressonen
desitjos i projectes i esperances
que assagen vanament de confegir
una ombra o un acord que et representi,
mentre dellà el mirall el fosc embruix
de la teva mirada ens acompanya.


Miquel Martí i Pol, Obra Poètica/4 1991-2003, (Edicions 62)

Comentaris

  1. Icona del comentari de: liber fort perdomo a novembre 13, 2016 | 15:01
    liber fort perdomo novembre 13, 2016 | 15:01
    magnífico poema, quisiera comprender mejor el catalá para reconocer la sonoridad de la lengua. desde montevideo...

Nou comentari

Comparteix