La mort d'un funcionari

L'escriptor Anton Txèkhov va néixer el 29 de gener de 1860, ara fa 156 anys. El recordem amb un fragment del relat «La mort d'un funcionari», traduït per Anna Estopà i publicat per Quaderns Crema en el recull «Contes» (1995).
 «L’he esquitxat! ―pensà Txerviakov―. No ho és pas, el meu cap, ni m’és res, però així i tot resulta violent. M’hi he de disculpar.»

Txerviakov va escurar-se el coll, va tirar el cos endavant i mormolà a l’orella del principal:

―Disculpeu, excel·lència, us he esquitxat... ha estat un accident...

―Per l’amor de Déu, perdoneu-me. Jo no... jo no ho volia fer!

―Seieu, feu el favor! Deixeu-me escoltar.

Txerviakov va atribolar-se, somrigué d’una manera estúpida i es posà a mirar l’escenari. Ell bé prou que mirava, però ja no sentia gota d’èxtasi. Un neguit va començar a turmentar-lo. A l’entreacte va apropar-se a Brisjàlov, va fer unes passes al seu costat i, després de superar la timidesa, borbollà:

―Us he esquitxat, excel·lència... Perdoneu-me... Però és que jo... jo no ho he fet per...

―Ja n’hi ha prou! Ja no me’n recordava, però vós, tornem-hi amb la mateixa cançó! ―exclamà el principal―, i bellugà impacientment el llavi inferior.

«Sí ho ha oblidat, però ben bé que li veig els ulls plens d’odi ―va pensar Txerviakov mirant-se amb malfiança el principal―. No en vol ni parlar. Li hauria d'explicar que no era en absolut la meva intenció..., que és una llei de la natura, o si no encara es pensarà que li volia escopinar. Si ara no ho pensa ho pensarà més tard!...»

A casa, Txerviakov va explicar a la dona la seva indelicadesa. Li va semblar que l’esposa s’havia pres el cas massa a la lleugera; de primer sí que s’havia espantat, però tan bon punt va saber que Brisjàlov «no li era res» es va tranquil·litzar.

―De tota manera, vés-hi disculpa’t ―li va dir―. Encara es pensarà que no et saps comportar en públic.

―Justa la fusta! Jo vinga disculpar-m’hi, però ell estava una mica estrany..., no n’ha dit ni una paraula en clar. I a més a més, no hem tingut temps de parlar...

L’endemà Txerviakov es va posar un uniforme nou de trinca, es tallà els cabells i va fer cap a casa de Brisjàlov per donar-li explicacions... En entrar a la sala de recepció, hi va veure un munt de sol·licitants, enmig dels quals hi havia el matexix principal, que ja havia començat a recollir les peticions.

Després d’interrogar uns quants sol·licitants, el principal alçà els ulls vers Txerviakov.