No demano gran cosa

Parlar sense haver de demanar permisos

Poetes d’avui i d’ahir. La veu de l’actriu Sílvia Bel i el traç de la il·lustradora Marta Bellvehí. Poesia dibuixada és el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. 


No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa…
 

Comentaris

    Jordivg Juny 3, 2020 9:40 am
    Hi ha una versió musicada en castellà d'aquest poema en el primer disc de Veneno. És bona!
    Anònim Maig 31, 2020 10:26 pm
    M’ha agradat molt la poesia com la il.lustració. Em posa els pèls de punta. És tan real com la vida mateixa. El dolor i l’esforç de les persones que estimes i que lluiten cada dia són dignes d’admiració. Valentes, cauen, s’aixequen i tornen a la lluita.

Nou comentari

Strangers in the Night
And ever since that night/ We've been together/ Lovers at first sight/ In love forever
Més entrades...