“Pare/ ens mou/ l’oblit/ o ens mata l’enyorança”, escriu Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca, 1941) a Pare què fem amb la mare morta (LaBreu Edicions). Un poemari en què, amb una cruesa i sensibilitat extraordinàries, posa com a centre de l’experiència de pèrdua la mort de la mare. Us convidem a llegir-ne dos poemes.

Foto: Catorze



Potser podríem posar la mare dreta
a un racó
de la casa Fanal
o llum de peu
ens il·luminaria les nits
més negres Tret
que prefereixis
tenir-la
plantada al jardí I veure
com
s’inclina
cap a tu.


Si llancéssim les dents de la mare al voltant del
taronger traurien
arrels
obririen vies Així
a nosaltres
ens seria fàcil endinsar-nos
fins al nucli de la terra
ja que
entre les roques foses
de ben segur
hi ha
encara viva
la seva veu No ploris.


Pare què fem amb la mare morta


© Antònia Vicens, 2020
© LaBreu Edicions

Nou comentari

El piano

Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement

Comparteix