Poemes saturnians

Sortegem 3 exemplars del llibre i en llegim un poema

Poemes saturnians és el primer llibre de Paul Verlaine (Metz, 1844 – París, 1896), autor d’una poesia influencida per Charles Baudelaire, intensament lírica i musical i considerada iniciadora del simbolisme i del decandentisme. Verlaine, home de vida intensa i atribolada, va mantenir una tempestuosa relació amb el també poeta Arthur Rimbaud, que va acabar a trets i que el va dur dos anys a la presó. Va morir a París enmig de la misèria i l’alcohol.

Edicions Poncianes publica Poemes saturnians en una edició bilingüe on l’original francès s’acompanya de la versió en català, traduïda per Amat Baró. En llegim un dels poemes i en sortegem 3 exemplars. Podeu participar-hi fins al 18 d’abril, només cal que ens envieu un mail amb el títol del llibre i el vostre nom i cognom a [email protected] *. Els guanyadors són Francesc Xavier Manuel Ruiz, Mireia Marimont i Gemma Jiménez.

Foto: Catorze




VI
EL MEU SOMNI FAMILIAR


Jo tinc sovint un somni estrany i molt punyent
d’una desconeguda, i m’estima i m’és amada
i no és ben bé la mateixa cada vegada
ni tampoc ben bé una altra, i m’estima i em comprèn.
Perquè ella em comprèn, i el meu cor, que és transparent
per ella sols, deixa de ser una mar torbada
per ella sols, i el front pàl·lid, la faç suada,
sols ella els pot refrescar plorant dolçament.
Si és bruna, o és rossa, o pèl-roja? Jo ho ignor.
Que com es diu? Recordo un nom dolç i sonor,
Com el de les amades que la Vida exilià.
Té la mirada d’estàtua, o prou semblant,
i a la veu greu, llunyana, i calma, hi ha el ressonar
de les veus estimades que s’han ‘nat apagant.




VI
MON RÊVE FAMILIER


Je fais souvent ce rêve étrange et pénétrant
D’une femme inconnue, et que j’aime, et qui m’aime,
Et qui n’est, chaque fois, ni tout à fait la même
Ni tout à fait une autre, et m’aime et me comprend.
Car elle me comprend, et mon coeur, transparent
Pour elle seule, hélas ! cesse d’être un problème
Pour elle seule, et les moiteurs de mon front blême,
Elle seule les sait rafraîchir, en pleurant.
Est-elle brune, blonde ou rousse ? — Je l’ignore.
Son nom ? Je me souviens qu’il est doux et sonore,
Comme ceux des aimés que la Vie exila.
Son regard est pareil au regard des statues,
Et, pour sa voix, lointaine, et calme, et grave, elle a
L’inflexion des voix chères qui se sont tues.

* Les dades que ens faciliten els participants seran incorporades a la base de dades de Catorze amb la finalitat d’enviar-los per correu electrònic el nostre butlletí setmanal.



 Poemes saturnians 

 Primera edició:
 març de 2021 (500 exemplars)
 Imatge de la coberta: Paul Verlaine, de Gustave Courbet (1871)
 © del pròleg i la traducció: Amat Baró
 © d’aquesta edició:
Edicions Siderals SL

Nou comentari

Detall d'una de les xemeneies del terrat del Palau Güell. Foto: Diputació de Barcelona
El treball dels artistes i artesans
El Palau Güell programa una nova edició del seu cicle de conferències
Més entrades...