Patti Smith (Chicago, 1946) és una de les grans figures del rock dels 70. La seva veu lúcida, revolucionària i sensible no només la podem escoltar, també la podem llegir, ja sigui en narrativa com en poesia. Si fem un recorregut per la seva obra, entre els llibres que ha publicat trobem Just Kids, guanyador del National Book Award 2010. Ara, amb Auguris d’innocència, trenca un silenci de deu anys sense publicar versos. Un retorn que ens arriba en català publicat per LaBreu Edicions en la traducció de Laia Malo. En llegim L’orgull es mou a poc a poc i escoltem una entrevista en què explica la relació que ha tingut amb la poesia al llarg de la vida.
Foto: Catorze
L’orgull es mou a poc a poc
Vaig sentir que ploraves a mig son
i em vaig quedar allà dreta mirant-te.
Vaig veure’t la lluna rere l’orella,
uns canells com els meus, els cabells de ma mare.
Vaig veure’t els braços del pare
i també tenies els seus omòplats,
protuberants com petites ales
que no em pensava tornar a veure mai.
Vora la làmpara de quan ell era un nin,
l’orgull es mou a poc a poc
com en un somni. Enrevolta
la llisor lluent de la pantalla.
Llegat d’una calma segura,
amb el perfil de les seves formes
difuses com vénen els records,
sembrats de tristesa, dorms.
The Pride Moves Slowly
I heard you crying in your sleep
and stood above your contour there.
I saw the moon behind your ear,
wrists as mine, my mother’s hair.
I saw you with your father’s arms
and so possess his blades,
protruding like small wings
I thought I’d never see again.
The lamp of his boyhood glows,
the pride moves slowly
as in a dream. Circling
the shade ‘s lucent plain.
Bequeathed with certain calm,
the outline of their forms
diffuse as memories stream,
sown in sadness, sleep.
Auguris d’innocència
© Patti Smith
© de la traducció: Laia Martinez i Lopez
© d’aquesta edició: LaBreu Edicions, 2019
